DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem unes hores, però ens ajudarà a empatitzar amb els nostres fills i filles, analitzar que sentim nosaltres quan hem de dir adeu a algú que sabem que trigarem a tornar a veure. Dir adeu és difícil, pels nostres fills i filles, perden la protecció d’aquells amb qui estan segurs, d’aquells a qui estimen. S’han d’afrontar a una situació que els requereix un esforç, desplegar les seves habilitats socials per interactuar amb persones que no coneixen tant. Han d’esforçar-se per tenir un rol determinat en un grup diferent, per ser acceptats, per sentir-se segurs en un espai físic diferent. Quan diem adeusentim una pèrdua, emocional i  física, ens sentim més soles encara que estiguem envoltades de gent, perquè aquella persona que voldríem que hi fos, ha marxat i ens ha deixat aquí. També podem sentir enuig, perquè l’altre ha preferit marxar a quedar-se al nostre costat, per això tot i les explicacions lògiques que apel·len a la raó, dels motius pels quals els deixem a l’escola o marxem a sopar, els infants poden no acceptar les explicacions lògiques perquè ells estan sentint quelcom diferent, i està bé.  

Hem de reconèixer els seus sentiments, no minimitzar-los o enfadar-nos, als adults ens costa veure el nostre fills o filles plorar quan marxem, se’ns trenca el cor, ens sentim malament, preferiríem veure que es queda tranquil·la i contenta a l’escola cada matí.  

Hi ha diverses estratègies que podem fer servir, anticipar la separació, parlar del que sentirem totes dues, mentre anem camí de l’escola o del lloc on ens separarem. Si hi posem paraules, ajudem a identificar el malestar i a comprendre’l i canalitzar-lo millor. Si avalem els seus sentiments, si li diem que la comprenem, que és dur separar-se de qui estimes per afrontar una situació que li resulta difícil, però també li expliquem tot el positiu que li reportarà viure aquest situació , encara que sigui sense nosaltres. Podem recordar-li quines eines va fer servir en altres ocasions per afrontar-les, i com de bé s’ho va passar. Podem citar les coses clau que passaran durant l’estona que no estiguem nosaltres, per aportar-li seguretat, i en quin moment exacte tornarem. Les presses no ens ajudaran a gestionar la separació, al contrari, segurament hi afegiran tensió i malhumor per part de totes dues, per tant preveu el temps que necessitaràs per poder acompanyar bé a la teva filla. Cinc minuts més per una abraçada, per unes paraules i per fer sentir a la nostra filla que no tenim pressa per deixar-la, sinó que hi som i estem tranquil·les i segures, ens estalviarà a totes dues patiment. 

Podem posar-nos una polsera totes dues, que simbolitzi la nostra connexió, explicar-li que quan se senti trista i ens enyori la pot tocar i sentir tot l’amor que sentim per ella i que nosaltres també ho farem. Haurem de buscar moments de connexió i per recarregar-nos d’energia quan tornem a casa, podem fer algun joc juntes, llegir un conte o estirar-nos al llit i fer-nos confidències. I tenir paciència, les estratègies d’afrontament de la separació i la seguretat en una mateixa, l’adquisició de la confiança i la creació de nous vincles amb persones que no coneixem no son cosa d’una setmana. Encara que hi hagi nens que potser en tinguin prou amb uns dies, el més probable és que potser trigui  algunes setmanes o inclús mesos. I tot està bé, tot és “normal”. Hi ha adults que encara ara els costa anar a llocs, si no coneixen amb qui o què es trobaran, que tenen por a ser jutjats, que no saben parlar amb públic, que els angoixen les situacions que no poden preveure… doncs no pretenem que els infants desenvolupin eines que ni nosaltres tenim, segurament perquè ningú abans va saber acompanyar-nos perquè avui siguem adultes amb recursos emocionals per afrontar-les.  

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →

NEOCORTEX O CERVELL RACIONAL

Aquesta seria la part del cervell que ens diferencia dels animals però sabeu quanta estona al día fem servir la part racional del nostre cervell? Perquè tot i que l’hem estat explicant per parts, el nostre cervell està interconnectat i el cervell reptilià o primari està ben actiu duran moltes

Llegir més →