DINEM FORA AVUI?

La nostra cultura posa al centre de la vida social els àpats com un dels elements principals , seure al voltant d’una taula a menjar mentre ens relacionem , és quelcom molt habitual i que quan tens fills a vegades es converteix en un malson per tots. Pels fills perquè s’avorreixen, ells no troben el plaer que nosaltres sentim al parlar durant llargues estones, els infants necessiten moure’s. Per nosaltres, perquè ens agradaria poder estar tranquils gaudint de la conversa en comptes d’estar pendents de si els nens criden, tiren el menjar a terra  o s’aixequen de taula i molesten als de la taula del costat. Per això cal tenir alguns elements en compte, quants som? Els nens podran seure a prop nostre o farem taula de grans i taula de petits? Quan preveiem que durarà l’àpat? És un restaurant que té lloc per jugar a fora?  En funció d’aquestes respostes planifiquem amb els nostres fills i els anticipem el que passarà. Sempre que sigui possible a l’hora de decidir lloc, demanem que sigui un lloc que els nens també hi trobin un espai per jugar, que no s’hagin de quedar a la taula asseguts mes de dues hores  perquè serà difícil evitar els conflictes. Si vols tenir un àpat en el que puguis parlar tranquil·lament amb els teus amics, queda per sopar sense nens, sinó cal que introdueixis als nens a la conversa, cal que pugueu fer alguns jocs sencills que es puguin fer a taula mentre esperem l’àpat. Un recurs molt útil és la motxilla dels restaurants, on el nostre fill hi dugui objectes com colors i una llibreta, un conte, un trencaclosques, un rubikub coses que permetin distreure’s mentre potser els adults estem parlant. Parlem amb ell abans sobre que menjarà, i no triem allò que menys li agradi, posem-nos-ho fàcil. Si podrà utilitzar el mòbil pactem quan serà, després de dinar? Que ho sàpiga a l’avançada i fem-ho sempre així no canviem la norma cada vegada perquè es passarà el dinar demanant-nos el mòbil. Anticipem també si hi ha altres nens que tindran mòbil només asseure’s i nosaltres no cedirem, parlem-ho abans amb ell i recordem que cada família té les seves normes i les nostres són aquestes que ja coneix. Lo ideal si hi ha confiança és que el tema de l’ús del mòbil durant els àpats el poguem parlar, i que acordem entre tots els adults quan els hi deixarem a tots els infants a l’hora. Comencem practicant en petit comitè, sortim a menjar a fora primer la família, que el nostre fill conegui el nou context amb la nostra companyia només. És important tenir clar que si els nostres fills son molt moguts, son petits i haurem d’estar 3 hores asseguts en un espai que no els deixarà moure’s i a que a més demana silenci per part dels altres comensals, potser no és el lloc més adequat per anar-hi. A vegades quan ens trobem amb el pollastre muntat, pensem però si era evident que això acabaria així, perquè no he pensat abans?  No ens faci por dir que no podem anar a un restaurant concret perquè ens ho passarem tots malament i no gaudirem de l’àpat ni pares ni fills, si podem proposem un canvi i sinó esperem a que les condicions ens siguin més propicies i preparem dinars a casa per seguir disfrutant de la bona companyia al voltant de la taula mentre els nens també tenen el seu espai de llibertat. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →