CONSUM AUDIOVISUAL D’INFANTS I ADOLESCENTS 

Estan preparats els nostres fills i filles per veure determinats continguts audiovisuals? Tenen prou sentit crític? Estan sobre exposats? Què podem fer? D’entrada, no es tracta de prohibir perquè sí l’accés a aquests continguts a no ser que valorem que el nostre fill o filla no té suficient maduresa per a aproximar-se a determinats programes, sèries o vídeosHem vist com nens i nenes de 8 i 9 anys han estat seguint la sèrie Merlí, la qual ha sigut un fenomen sense precedents a la televisió pública catalana però que ens fa qüestionar si és una sèrie per a ser vista per infants preadolescents. No des d’una prespectiva moralitzadora, sinó com a prevenció de creació d’un ideari, d’un imaginari que propicia una determinada construcció de la realitat que pot resultar allunyada de la mateixa sense un mínim de sentit crític i de raonament reflexionat sobre segons quins continguts. S’ha titllat a la sèrie Merlí com a masclista, poc diversa a nivell social i cultural i fins i tot estigmatitzadora cap persones d’origen estranger. Podem estar-hi més o menys d’acord, però el que si que podem reconèixer és que cal sentit crític per abordar tots aquests temes.  

Pensant, en general, en el que veuen i consumeixen a nivell audiovisual els adolescents i joves veiem clar que cal un acompanyament. Però, com ho fem? La realitat és que el consum audiovisual ha canviat molt, ja no només perquè cada cop tenim més opcions de què, quan i com accedir-hi, sinó que també podem crear i difondre els nostres propis continguts a través de youtube o altres xarxes. Per tant, s’eixamplen de manera exponencial els missatges que rebem i transmetem i ens fa pensar que son massa inabastables per a poder tenir un cert control del que reben els nostres fills i filles i del seu impacte. Per tant, d’entrada, hem de conèixer molt bé què consumeixen els nostres fills i filles en matèria audiovisual. No només si miren la tele i quins programes els agraden, sinó també i, especialment, els continguts a les xarxes, ja que mirar la televisió continua sent un acte que es fa en comú, en família, mentre que l’accés a les xarxes s’acostuma a fer de manera individual, amb el mòbil o la tauleta i, sovint, amb auriculars o en solitud. Preguntem i interessem-nos perquè veuen, quins són els youtubers que segueixen, perquè els agraden uns més que altres, quins vídeos veuen i què els agrada. Des de la nostra visió d’adults podem pensar que són disbarats, que aquell youtuber que els agrada només diu que bajanades però no podem carregar-nos-ho tot. Són els seus gustos i els seus interessos i ens hi hem d’aproximar amb el màxim respecte. El que si podem fer és preguntar i fer-los reflexionar. És proposar-los nous continguts des del que pensem que poden ser els seus gustos i que ajudi a crear-los diferents impactes o a contrarestar el que ja han rebut. Per exemple, si estan de moda els challenges, llegir algunes repercussions negatives que han tingut per provar d’aconseguir el repte o per veure quants intents fallits hi ha hagut abans de superar-lo. Només afavorint un cert esperit crític podem intentar que les influències que rebin passin per un sedàs de qüestionament o interrogant i per això també podem aprofitar molts moments del dia per a llençar preguntes que els facin qüestionar allò que reben. Davant d’un anunci, per exemple, demanar-los què pensen sobre un determinat clixé de gènere que s’hi representa o si seria el mateix si el que fa la dona de l’anunci ho fes un home o què pensarien si allò que fa ho fes una persona d’un altre lloc d’origen. Ajudem-los a interrogar, a qüestionar, a pensar.   

Amb tot plegat, les nostres filles i fills construeixen cultura i s’ubiquen en un determinat imaginari del qual nosaltres, com a principals educadors, també hi tenim un pes predominant. Per tant, malgrat la sobre exposició a tots aquests continguts, els valors familiars esdevenen una font de seguretat que ha de prevaldre. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

ADOLESCÈNCIA I XARXES SOCIALS

Jaume Funes, gran coneixedor i divulgador de l’etapa de l’adolescència i de la seva relació amb el món adult, parla d’aquest temps com del temps de Narcís per la necessitat de contemplació, de tenir una mirada enfocada a un mateix i a la pròpia construcció i imatge. Els i les

Llegir més →

CONFLICTES AMB ADOLESCENTS

Els conflictes són, en part, necessaris en la vida. És bo no percebre el conflicte únicament en un sentit negatiu, de confrontació o lluita de poder. El conflicte forma part de la vida, forma part de la naturalesa de l’ésser humà i pot suposar el principal motor de canvi que

Llegir més →

COMPRENDRE L’ADOLESCÈNCIA

L’adolescència és una etapa vital molt important en la vida de les persones. És un moment de transició entre la infància i la vida adulta i prenen especial relleu les amistats i l’entorn. En l’adolescència, les emocions estan a flor de pell perquè estan tornant a aprendre a relacionar-s’hi des

Llegir més →

ADOLESCÈNCIA I XARXES SOCIALS

Jaume Funes, gran coneixedor i divulgador de l’etapa de l’adolescència i de la seva relació amb el món adult, parla d’aquest temps com del temps de Narcís per la necessitat de contemplació, de tenir una mirada enfocada a un mateix i a la pròpia construcció i imatge. Els i les

Llegir més →

PREVENIR L’ASSETJAMENT ESCOLAR DES DE CASA

uan es parla d’assetjament escolar sovint es diu que una de les qüestions primordials a tenir en compte és la prevenció. No només perquè implica certa reducció de casos, sinó també perquè dona eines als infants i joves per tal que les experiències viscudes puguin ser diferents. Ara bé, com

Llegir més →

EL PAS A SECUNDÀRIA 

  Amb el final de l’escolarització a primària comença el camí cap a la secundària. Si hem escollit una escola pública, en la majoria dels casos, aquest fet comporta canvi de centre i nous i noves companyes de camí.  El pas cap a la secundària és un tràmit que cal passar i,

Llegir més →