CONFLICTES AMB ADOLESCENTS

Els conflictes són, en part, necessaris en la vida. És bo no percebre el conflicte únicament en un sentit negatiu, de confrontació o lluita de poder. El conflicte forma part de la vida, forma part de la naturalesa de l’ésser humà i pot suposar el principal motor de canvi que ens permet avançar i créixer tant socialment com personalment.

Igual que quan eren més petits, els adolescents busquen de nou el límit per tal de poder tenir clar el marc d’actuació, per poder intentar abastar el món adult cap al qual es condueixen. Aquesta recerca dels límits, doncs, és esperable, la diferència principal a quan tenien dos anys i mig és que els límits que cerquen els adolescents comporten un major desafiament per als adults que els acompanyen i és més fàcil que puguin sorgir conflictes.

Així mateix, els i les adolescents a través del conflicte o la confrontació busquen poder reafirmar la seva identitat. Estan en procés de construcció de la seva personalitat i, per tant, encara és una estructura fràgil i requereix defendre-la amb més contundència.

Tinguem també en compte la part emocional. Els i les nostres adolescents estan reaprenent de nou la gestió de les emocions ja que aquestes es comencen a fer més  complexes, el ball de les hormones fa que les emocions estiguin a flor de pell i que s’iniciïn a lidiar amb emocions més adultes quan encara no tenen totes les eines ni l’autocontrol necessari per a fer-ho.

Amb tot aquest còctel el conflicte entre adolescent i adults/es acompanyants està servit. Tot i que cal indicar que és fins i tot sa i necessari que es donin conflictes perquè, tal com dèiem, ajudaran a les nostres filles i fills en la seva construcció de la personalitat i identitat, en la creació dels seus valors i marcs mentals i en el domini progressiu de les seves emocions i autocontrol.

Com a adults acompanyants, com hem d’afrontar aquests conflictes? Una cosa que ens ajudarà molt és poder racionalitzar el que hem anat dient fins ara. Saber les causes de perquè de cop el nostre fill adolescent ens desafia, ens contesta malament, dona un cop de porta o ens ignora.  Es tractaria d’intentar comprendre que no t’està desafiant perquè sí, per una simple lluita de poder que vol guanyar si o si. Simplement està experimentant què passa quan fa tal acció, quins són els límits, o vol expressar de manera rotunda la seva disconformitat amb alguna cosa que no li ha semblat bé i que té a veure amb els valors que s’està construint i definint. Si entenem això, potser ens serà més fàcil no deixar-nos endur pels dimonis i reaccionar igual o pitjor que ell/a i mostrar major autocontrol ja, al cap i a la fi, som l’adult i cal que actuem com a tal. Una altra eina de valor és intentar llegir entre línies, intentar escoltar més enllà d’una possible reacció airada. Potser s’ha enfadat perquè és cert que no l’hem tingut en compte en una decisió que l’afectava? Potser ha reaccionat així perquè li hem anat a tocar el voraviu sobre un tema que l’amoïna especialment? Que intentem fer aquestes lectures no vol dir que no calgui poder fer-li veure que hi ha altres maneres d’expressar-se o que no ens pot faltar al respecte, però comprendre l’origen de determinades actituds ens pot ser molt útil per confrontar-les. Una altra estratègia que ens pot funcionar a l’hora de prevenir les confrontacions és poder detectar moments crítics, que ja sabem a l’avançada que poden ser font de conflictes. Si sabem que ho pot ser l’hora de tornada a casa o les hores que dediquen a jugar a la consola, per exemple, cal que afrontem la situació i hi busquem una solució conjunta i negociada per tal que no sigui font de problemes constants a la família. Posar humor a determinades situacions també ajuda a destensionar-les, sempre que no sigui riure’s de ningú més que de nosaltres mateixes… En tot cas, si mai perdem el control, si acabem cridant o amenaçant o entrem en una lluita de poder amb els nostres adolescents i després ens sentim culpables també és bo expressar-ho i reconèixer honestament que no hem actuat com caldria.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

ADOLESCÈNCIA I XARXES SOCIALS

Jaume Funes, gran coneixedor i divulgador de l’etapa de l’adolescència i de la seva relació amb el món adult, parla d’aquest temps com del temps de Narcís per la necessitat de contemplació, de tenir una mirada enfocada a un mateix i a la pròpia construcció i imatge. Els i les

Llegir més →

COMPRENDRE L’ADOLESCÈNCIA

L’adolescència és una etapa vital molt important en la vida de les persones. És un moment de transició entre la infància i la vida adulta i prenen especial relleu les amistats i l’entorn. En l’adolescència, les emocions estan a flor de pell perquè estan tornant a aprendre a relacionar-s’hi des

Llegir més →

ADOLESCÈNCIA I XARXES SOCIALS

Jaume Funes, gran coneixedor i divulgador de l’etapa de l’adolescència i de la seva relació amb el món adult, parla d’aquest temps com del temps de Narcís per la necessitat de contemplació, de tenir una mirada enfocada a un mateix i a la pròpia construcció i imatge. Els i les

Llegir més →

PREVENIR L’ASSETJAMENT ESCOLAR DES DE CASA

uan es parla d’assetjament escolar sovint es diu que una de les qüestions primordials a tenir en compte és la prevenció. No només perquè implica certa reducció de casos, sinó també perquè dona eines als infants i joves per tal que les experiències viscudes puguin ser diferents. Ara bé, com

Llegir més →

EL PAS A SECUNDÀRIA 

  Amb el final de l’escolarització a primària comença el camí cap a la secundària. Si hem escollit una escola pública, en la majoria dels casos, aquest fet comporta canvi de centre i nous i noves companyes de camí.  El pas cap a la secundària és un tràmit que cal passar i,

Llegir més →

CONSUM AUDIOVISUAL D’INFANTS I ADOLESCENTS 

Estan preparats els nostres fills i filles per veure determinats continguts audiovisuals? Tenen prou sentit crític? Estan sobre exposats? Què podem fer? D’entrada, no es tracta de prohibir perquè sí l’accés a aquests continguts a no ser que valorem que el nostre fill o filla no té suficient maduresa per a aproximar-se a determinats programes, sèries o vídeos. Hem

Llegir més →