COMPRENDRE L’ADOLESCÈNCIA

L’adolescència és una etapa vital molt important en la vida de les persones. És un moment de transició entre la infància i la vida adulta i prenen especial relleu les amistats i l’entorn. En l’adolescència, les emocions estan a flor de pell perquè estan tornant a aprendre a relacionar-s’hi des d’un altre lloc. És un moment de canvis molt importants a nivell físic, però també a nivell psicològic, emocional i cognitiu.

Com acompanyem als nostres adolescents? Hem de buscar l’equilibri entre deixar espai i estar presents. Entre que siguin i se sentin autònoms per moltes coses però també se sentin encara vinculats a nosaltres com a element de seguretat i fiabilitat en la seva vida. És complicat, sovint voldríem poder controlar encara amb qui i com es relaciona, què fa en cada moment, que comparteixin amb nosaltres tots els seus dubtes i temors i també les seves alegries. Voldríem poder continuar relacionant-nos amb ells i elles des d’un pla d’adult i infant, però l’esquema ja no és aquest… Tampoc podem caure en el parany de pensar que ja volen sols, que tenen la seva pròpia vida paral·lela a la nostra i que els hem de deixar fer segons els sembli. Com dèiem cal trobar l’equilibri en aquesta relació que no sigui ni un extrem ni l’altre.

Bona part del que succeeix a l’adolescència té les seves arrels en el que s’ha viscut en la infantesa. Si hem establert una bona relació de confiança i de respecte, aquesta continuarà en l’adolescència, si no passa res molt transcendent que ho canviï. Cal, doncs, anar tenint cura d’aquesta relació dia a dia per tal que no ens agafin del tot desprevingudes els canvis que es donaran.

No hem de tenir por a l’adolescència com si, de cop, ens haguessin canviat de fill o filla i estiguéssim davant d’un estrany. A l’adolescència no tot són conflictes, ni mals humors o cops de porta. N’hi poden haver, però no hem de basar aquesta etapa només en les coses negatives que poden portar. En aquest sentit, cal que tinguem en compte també, que la valoració que fem de determinades conductes en positives o negatives, dependrà de la nostra mirada cap a l’adolescència i adolescent. Els conflictes, ja s’ha dit més d’un cop, són font d’oportunitats, de canviar coses que no agraden i de fer créixer relacions més sòlides i fortes. Així, davant d’un conflicte podem mirar-nos-ho sempre des dels dos cantons o, davant d’un cop de porta, el podem viure malament i enfrontar-nos a la nostra filla o podem mirar-ho com una afirmació de la seva personalitat, com un pas en el seu creixement cap a persona adulta.

Així i tot, de moments exclusivament positius, també n’hi ha. Moments de gran complicitat i converses profundes o divertides. D’observar i veure aspectes nous en la seva personalitat i en les seves conductes, de veure noves intensitats i passions. De les il·lusions i desil·lusions, de les ganes de canviar el món, del gran sentit de justícia, etc.

El que ens servirà molt és observar i escoltar activament el que ens mostren els nostres adolescents, establir uns límits clars però ser molt flexibles amb la resta, respectant i entenent els canvis per on passen i passaran i intentar estar presents en la seva vida de manera incondicional, sense que això suposi traspassar els límits establerts.

 

 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

ADOLESCÈNCIA I XARXES SOCIALS

Jaume Funes, gran coneixedor i divulgador de l’etapa de l’adolescència i de la seva relació amb el món adult, parla d’aquest temps com del temps de Narcís per la necessitat de contemplació, de tenir una mirada enfocada a un mateix i a la pròpia construcció i imatge. Els i les

Llegir més →

CONFLICTES AMB ADOLESCENTS

Els conflictes són, en part, necessaris en la vida. És bo no percebre el conflicte únicament en un sentit negatiu, de confrontació o lluita de poder. El conflicte forma part de la vida, forma part de la naturalesa de l’ésser humà i pot suposar el principal motor de canvi que

Llegir més →

ADOLESCÈNCIA I XARXES SOCIALS

Jaume Funes, gran coneixedor i divulgador de l’etapa de l’adolescència i de la seva relació amb el món adult, parla d’aquest temps com del temps de Narcís per la necessitat de contemplació, de tenir una mirada enfocada a un mateix i a la pròpia construcció i imatge. Els i les

Llegir més →

PREVENIR L’ASSETJAMENT ESCOLAR DES DE CASA

uan es parla d’assetjament escolar sovint es diu que una de les qüestions primordials a tenir en compte és la prevenció. No només perquè implica certa reducció de casos, sinó també perquè dona eines als infants i joves per tal que les experiències viscudes puguin ser diferents. Ara bé, com

Llegir més →

EL PAS A SECUNDÀRIA 

  Amb el final de l’escolarització a primària comença el camí cap a la secundària. Si hem escollit una escola pública, en la majoria dels casos, aquest fet comporta canvi de centre i nous i noves companyes de camí.  El pas cap a la secundària és un tràmit que cal passar i,

Llegir més →

CONSUM AUDIOVISUAL D’INFANTS I ADOLESCENTS 

Estan preparats els nostres fills i filles per veure determinats continguts audiovisuals? Tenen prou sentit crític? Estan sobre exposats? Què podem fer? D’entrada, no es tracta de prohibir perquè sí l’accés a aquests continguts a no ser que valorem que el nostre fill o filla no té suficient maduresa per a aproximar-se a determinats programes, sèries o vídeos. Hem

Llegir més →