COM ESTÀS AVUI?

“L’educació emocional té com a objectiu donar a l’ individu recursos i estratègies conductuals, cognitives, emocionals i d’interacció social que permetin tenir un major control de la pressió tant interna com externa i evitar d’aquesta manera que es tradueixi en estrès, prevenir-lo de possibles trastorns i millorar la seva salut psicològica”(Salmurri, 2004).

Se n’ha parlat molt sobretot vinculat a les escoles sobre la necessitat de donar als infants eines de gestió emocional. Hi ha opinions molt a favor i d’altres que pensen que aquest temps és restat de les matèries acadèmiques i per tant són més crítics.

Però i com a pares i mares? Què és ser pare?  Que és educar als nostres fills? Són preguntes del milió per les quals no hi ha una única resposta vàlida. Però si que ens serveix per connectar alguns conceptes per si us ajuden a reflexionar. Sovint quan estem en la voràgine diària, que no ens permet precisament reflexionar, i repassem al final del dia que hem fet quan hem estat amb els nostres fills o pels nostres fills, hi surten desenes de coses, fer-los el menjar, portar-los  a l’escola, ajudar-los a fer els deures, portar-los a bàsquet, recollir-los de bàsquet, comprar mentre l’esperem, dutxa, rentadora, tallar ungles, preparar carteres, nota a la mestre…. Acabem el dia esgotats, nosaltres segurament no ens hem ni pogut plantejar què de tot això que hem fet és per nosaltres, perquè nosaltres no tenim espai, no ens donem espai propi, no ens hi cap!

Però els nostres fills, que reben de tot això que fem “per a ells“? Com estàs tu fent tot això? Hi ets en realitat per a ells? Com estan ells? Ho saps? Els hi preguntes? Teniu temps per xerrar de com esteu? Amb això volem dir que segurament hi ha coses de la llista que les haurem de fer, però d’altres que podrem deixar de fer, o que les podem fer amb ells.  Sovint aquesta llista interminable de coses son fruit de decisions preses sense tenir en compte la importància del que realment és important quan parlem d’educar als nostres fills.  Perquè, què passarà si deixa de fer alguna extraescolar i aquella és la tarda de tots dos? A vegades ens costa deixar de fer coses compulsivament, ens han educat en el món de la productivitat, sinó fem alguna cosa és que estem perdent el temps. Seure i parar una tarda a la setmana, una hora a la setmana per estar amb la nostra filla, fent el que sigui, compartint alguna cosa plegades, o el no fer res plegades, és una activitat sovint molt més valuosa que moltes de les extraescolars a les que puguem apuntar-los.  Serà un temps per connectar-nos amb els nostres fills, per parlar amb calma, no mentre estem fent altres coses i llancem les preguntes de rigor, que tal el cole? Ell contesta bé… i fi de la conversa. Per interessar-nos realment per les seves coses, per saber com està emocionalment parlant el nostre fill, és quelcom molt important, és la base sobre la qual podrà aprendre totes les altres coses que segurament tenim tant clares que són importants. Però qui pot aprendre res, si viu angoixat a l’escola perquè li fan el buit els amics, perquè s’ha barallat amb la seva millor amiga? Qui pot aprendre sense interès ni motivació? Saps si el teu fill té un bon concepte de si mateix o creu que no serveix per estudiar? Saps si la teva filla pateix perquè té un neguit que no sap com dir-te? Perquè posem per davant l’anglès, la dansa, la robòtica i el futbol? Perquè no donem un espai a  acollir emocionalment als nostres fills i a poder parlar, contenir i treballar les seves necessitats afectives? Segurament perquè abans ningú ho ha fet amb  nosaltres, de petits algú et va fer aquestes preguntes? Llavors serà difícil que ens surtin de manera espontània, ens ho haurem de treballar!

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →