COM ESTÀS AVUI?

“L’educació emocional té com a objectiu donar a l’ individu recursos i estratègies conductuals, cognitives, emocionals i d’interacció social que permetin tenir un major control de la pressió tant interna com externa i evitar d’aquesta manera que es tradueixi en estrès, prevenir-lo de possibles trastorns i millorar la seva salut psicològica”(Salmurri, 2004).

Se n’ha parlat molt sobretot vinculat a les escoles sobre la necessitat de donar als infants eines de gestió emocional. Hi ha opinions molt a favor i d’altres que pensen que aquest temps és restat de les matèries acadèmiques i per tant són més crítics.

Però i com a pares i mares? Què és ser pare?  Que és educar als nostres fills? Són preguntes del milió per les quals no hi ha una única resposta vàlida. Però si que ens serveix per connectar alguns conceptes per si us ajuden a reflexionar. Sovint quan estem en la voràgine diària, que no ens permet precisament reflexionar, i repassem al final del dia que hem fet quan hem estat amb els nostres fills o pels nostres fills, hi surten desenes de coses, fer-los el menjar, portar-los  a l’escola, ajudar-los a fer els deures, portar-los a bàsquet, recollir-los de bàsquet, comprar mentre l’esperem, dutxa, rentadora, tallar ungles, preparar carteres, nota a la mestre…. Acabem el dia esgotats, nosaltres segurament no ens hem ni pogut plantejar què de tot això que hem fet és per nosaltres, perquè nosaltres no tenim espai, no ens donem espai propi, no ens hi cap!

Però els nostres fills, que reben de tot això que fem “per a ells“? Com estàs tu fent tot això? Hi ets en realitat per a ells? Com estan ells? Ho saps? Els hi preguntes? Teniu temps per xerrar de com esteu? Amb això volem dir que segurament hi ha coses de la llista que les haurem de fer, però d’altres que podrem deixar de fer, o que les podem fer amb ells.  Sovint aquesta llista interminable de coses son fruit de decisions preses sense tenir en compte la importància del que realment és important quan parlem d’educar als nostres fills.  Perquè, què passarà si deixa de fer alguna extraescolar i aquella és la tarda de tots dos? A vegades ens costa deixar de fer coses compulsivament, ens han educat en el món de la productivitat, sinó fem alguna cosa és que estem perdent el temps. Seure i parar una tarda a la setmana, una hora a la setmana per estar amb la nostra filla, fent el que sigui, compartint alguna cosa plegades, o el no fer res plegades, és una activitat sovint molt més valuosa que moltes de les extraescolars a les que puguem apuntar-los.  Serà un temps per connectar-nos amb els nostres fills, per parlar amb calma, no mentre estem fent altres coses i llancem les preguntes de rigor, que tal el cole? Ell contesta bé… i fi de la conversa. Per interessar-nos realment per les seves coses, per saber com està emocionalment parlant el nostre fill, és quelcom molt important, és la base sobre la qual podrà aprendre totes les altres coses que segurament tenim tant clares que són importants. Però qui pot aprendre res, si viu angoixat a l’escola perquè li fan el buit els amics, perquè s’ha barallat amb la seva millor amiga? Qui pot aprendre sense interès ni motivació? Saps si el teu fill té un bon concepte de si mateix o creu que no serveix per estudiar? Saps si la teva filla pateix perquè té un neguit que no sap com dir-te? Perquè posem per davant l’anglès, la dansa, la robòtica i el futbol? Perquè no donem un espai a  acollir emocionalment als nostres fills i a poder parlar, contenir i treballar les seves necessitats afectives? Segurament perquè abans ningú ho ha fet amb  nosaltres, de petits algú et va fer aquestes preguntes? Llavors serà difícil que ens surtin de manera espontània, ens ho haurem de treballar!

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL PODER DE LA MIRADA

Parlant amb unes mestres d’escola bressol, em comentaven que els nadons, que no les havien conegut sense mascareta i que no tenien el llenguatge oral per fer-se entendre, només amb la mirada havien après a conèixer-les i a comunicar-se amb ells i elles. Això em va recordar com d’oblidada tenim

Llegir més →

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →