BROMES I ESTIRABOTS

Perquè són petits pensem que no s’assabenten o que no senten o que no ens entenen, fem bromes que creiem que no tenen importància i a mi em recorden als micromasclismes, aquestes brometes que no em fan ni mica ni poca gràcia i que amaguen un pensament real d’aquell qui n’és autor i no només no se sent masclista sinó que a sobre es pensa que és graciós.

Doncs amb els nens passa una mica el mateix i no som prou valents per parar-los els peus, per dir que no ens agrada que parlin així als nostres fills. La tradició, que sempre haguem dit certes frases no les converteix en bones ni ens avala per continuar repetint-les…

Tens cara de dolent tu…  i em direu, ja s’entén el que ha volgut dir, ets una exagerada, doncs els adults som nosaltres, cal canviar la manera de dir el que volem expressar, perquè el nen reb el que diuen les paraules… cara de dolent???

Oh que guapo que ets! Ves esmolant l’eina que te’n faràs un fart! Quan vaig sentir que li deien això al meu fill d’un any i mig, no sabia si apretar a córrer o enfrontar-m’hi, però no vaig fer res… només agrair que fos massa petit per entendre el que li deia aquell senyor…

En tinc d’altres, Amb aquests ulls no et cansaràs de lligar, Tu te les hauràs de treure de sobre, Encara que quan siguis gran et tornis mes lleig amb aquests ulls segur que en tens una de nova cada setmana… i podria seguir, al parc, a les botigues, pel carrer… qualsevol lloc està ple de persones que no ens coneixen, que no coneixen als nostres fills i que s’atreveixen a parlar-hi i a dirigir-s’hi amb molt poc respecte.

Que es porta bé? Dirigint-se  a un germà d’un nadó, que vol dir que es porta bé? Si, ja sé, si menja i deixa dormir els pares i no plora gaire entremig… això no és portar-se ni bé ni malament, és ser un nadó.

Que guapa que ets.. i quins cabells… segur que tothom t’ho diu.. ara no et tornis una creguda eh, que les nenes cregudes son insorportables.  Però qui t’ha donat permís per dir-me si soc guapa o lletja i a sobre llançar una amenaça.

A dos germanes… dirigint-se a la primera; que guapa que ets, quin cabell més ros i bonic, i dirigint-se a l’altre , com es que tu ets morena? Bueno sempre et podràs tenyir de gran.

No me les invento.. podria seguir, en tinc una llista interminable…

Perquè ens atrevim amb els infants? Perquè són més desvalguts ? perquè pensem que fem gràcia quan diem aquestes coses? Perquè creiem que no ens contestaran? Perquè pensem que tenim permís per parlar-hi i dir-los el primer que ens passa pel cap ? de jutjar-los, de dir-los si son guapos, lletjos o dolents?

Pensem-hi, nosaltres segurament també ens descobrirem havent dit alguna frase poc respectuosa als infants, cal que canviem la manera que tenim de dirigir-nos a ells, tant poc curosa amb amenaces i xantatges emocionals i també cal atrevir-se a dir a la gent que no ens agrada el que estan dient als nostres fills. Només així els infants no pensaran que avalem amb el nostre silenci aquestes paraules tant feridores i que expressen tot tipus de prejudicis.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

NECESSITEM REFERENTS DIVERSOS I

Cada nit llegim  a casa un conte de  Contes de Bona nit per a nenes rebels i un de Contes per a nens que somien canviar el món. Creiem que és important que els nostres fills i filles tinguin referents, dones i homes amb els que emmirallar-se, saber que és

Llegir més →

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →