APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de confinament que hem viscut. Segurament, els primers dies de viure aquesta situació nova en la que l’expectativa i la novetat ens feia tenir més sensació d’energia i vitalitat haurem, potser, volgut aprofitar l’ocasió per fer coses noves, provar receptes, seguir cursos a distància o practicar nous esports a casa. Aquesta primera energia que ens ha portat la novetat haurem vist com decreixia al començar a tornar-se una situació més permanent, amb un grau d’inseguretat i d’incertesa que ens anava acompanyant i amb tots aquests ingredients, haurà estat fàcil deixar-nos vèncer per l’apatia. Potser aquest procés l’hem viscut nosaltres mateixes o l’hem vist en els nostres fills i filles, els quals començaven el confinament amb tranquil·litat relativa, portant un cert ordre i ganes de fer i energia per mantenir un to vital que acompanyés l’activitat. A mesura que han anat passant els dies, l’energia ha anat decaient i, com a adults, ens ha costat acompanyar i revitalitzar als nostres infants quan nosaltres també ens hem vist aclaparats per la situació. Amb tot plegat, potser haurem vist com s’instauraven certes rutines més passives o com desapareixien les rutines que teníem instaurades per donar pas a una apatia i a una manca d’energia, vitalitat i d’activitat.

L’apatia és un sentiment altament desagradable. Veus i entens, segurament, la necessitat de realitzar activitats o tasques, però et sents desmotivat, sense interès ni energia suficient per encarar-ho. Amb l’apatia, doncs, també és fàcil generar sentiments de culpa i de frustració, ja que som conscients que la nostra actitud no és l’adequada i no actuem de manera responsable.

En el cas de l’apatia, no ens trobaríem amb un sentiment desitjable ni que comporti unes circumstàncies que tinguin un sentit per a la nostra supervivència com a espècie. És més, apatia significa literalment “absència de sentiments” i es pot relacionar amb la depressió o altres malalties mentals. És per això que tinguem clar que pot ser “normal” sentir apatia en determinats moments de la nostra vida i més, si com ha estat el cas, ha vingut precedida d’un gran canvi que ens ha activitat a molts nivells i on també s’han activitat sentiments d’incertesa, d’estrès, de por, etc. i al davallar aquests sentiments, hem generat estats d’apatia per poder estalviar energia enfront de l’incert i del desconegut.

Algunes idees per disminuir l’apatia tant en nosaltres mateixes com en les nostres criatures serien el fet de marcar-nos objectius petits i possibles. Si ens trobem davant d’una gran tasca com netejar la casa o fer deures, així, en genèric, és possible que ens aclaparem i no ens en sortim. Cal que ens marquem petites tasques i ho traduïm en accions que ens anirem marcant i que seran molt possibilistes. Una altra idea seria poder planificar activitats que ens generin plaer i que ens resultin molt agradables. Es tracta que a partir de realitzar aquestes activitats, anem generant un nou to vital i ens anem carregant d’energia per poder afrontar altres tasques no tan agradables. El poder realitzar activitats de manera acompanyada, amb la família o amics també ajuda a poder recarregar-nos vitalment i que les activitats es tornin ja de per si més agradables. I, finalment, buscar o donar reforços positius. Tot i que no s’han de convertir en el nostre motor de vida, si que davant de sentiments alts d’apatia cal que puguem generar reforços positius que ens ajudin a activar-nos i a trobar plaer en l’activitat o en la seva recompensa.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →

NEOCORTEX O CERVELL RACIONAL

Aquesta seria la part del cervell que ens diferencia dels animals però sabeu quanta estona al día fem servir la part racional del nostre cervell? Perquè tot i que l’hem estat explicant per parts, el nostre cervell està interconnectat i el cervell reptilià o primari està ben actiu duran moltes

Llegir més →