AFAVORIR EL JOC LLIURE 

El joc és l’activitat d’aprenentatge per excel·lència. En aquesta activitat es posen en joc, mai millor dit, molts dels aspectes que anem tractant en aquesta columna setmanal: l’autonomia, la importància de la nostra mirada, les emocions, el respecte cap als infants… Per tal que els nostres fills i filles puguin gaudir de la riquesa que suposa el joc lliure hem de tenir en compte algunes quantes indicacions.  

Hem de poder tenir material de joc i joguines que siguin el màxim de inespecífiques, això vol dir que puguin ser usades per a diferents accions. Recordarem encara aquell anunci en que un nen obria regals i el que més l’emocionava era un pal, o ens haurem trobat amb la nostra filla de dos anys que li agrada més la caixa o el paper de regal que els regal en si mateix… i això és perquè aquests tipus d’objectes obren un ventall de possibilitats insospitats. Un pal el podem fer servir per fer forats en la terra, per fer de carretera, per imaginar que és una pinta i raspallar-nos el cabell, pot servir d’espasa i un llarg etcètera que només cal comprovar quan els nens i nenes l’utilitzen per al seu joc. Si intentem tenir materials d’aquest tipus a l’abast dels infants, estarem promovent que el seu joc sigui més lliure i en puguin extreure les vivències o aprenentatges que necessitin en cada moment.  

A l’hora d’apropar-nos al seu joc cal que ho puguem fer des del màxim respecte, pensant que allò que estan realitzant és una activitat, en realitat, molt seriosa, ja que és a través del joc que es comencen a elaborar coneixements i aprenentatges que li seran essencials a la vida. Recordem que som un model per als nostres infants i, per tant, qualsevol judici de valor que fem sobre la seva activitat pot fer que la modifiqui. El més adequat és introduir-nos en el seu joc en un pla d’igualtat, sense coartar-los ni jutjar i acompanyar-los en aquesta activitat per tal que sigui més rica.  

Sabem que molts cops aprofitem que estan jugant tranquils o tranquil·les per a fer coses. “Ara que està jugant amb els cotxes, vaig a posar la rentadora…“ però com dèiem abans, es tracta d’una activitat molt seriosa, la qual també podem acompanyar i ajudar a que en treguin el màxim profit. Oi que molt sovint acompanyem la tasca de fer els deures? Doncs seria una mica el mateix. Si el nostre fill o filla està jugant tranquil·lament, observem-los i mirem-los detingudament. Com juga? Quins objectes utilitza? Què verbalitza? I pensem si podem enriquir el joc d’alguna manera: aportant més material, fent preguntes obertes sobre allò que està fent, introduint-nos nosaltres en el seu joc, etc. Hi ha diverses maneres de fer-ho, sempre i quan tinguem present que hem de ser molt respectuosos i curosos amb ell/a i el seu joc i no hem d’envair-los amb la nostra presència ni amb les nostres idees… 

Per tant, observem, respectem i enriquim el seu joc per tal que sigui el màxim de lliure possible i en puguin extreure allò que necessitin en cada moment. És la seva vàlvula per exterioritzar i representar emocions i vivències soterrades, per experimentar amb els límits, per construir i destruir escenaris imaginaris… és, resumint, una de les activitats més riques i gratificants que es poden fer a la vida. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →