Reflexions per compartir

L’ACOMPANYAMENT ALS INFANTS DAVANT NOVES SITUACIONS

Sovint focalitzem parlar d’aquest tema en el moment de l’inici escolar, en la famosa adaptació a l’escola, però nosaltres volíem obrir el debat a com podem acompanyar als infants en moltes de les activitats i situacions que viuen en la seva infantesa.

Es tracta sobretot de com podem respectar la decisió dels pares i mares de com volen acompanyar als seus fills i filles en determinades situacions. Massa sovint ens trobem amb mètodes que imposen una manera de fer homogènia, que no tenen en compte en absolut a l’infant, perquè s’apliquen per a tots igual. I quan les famílies no tenen cap altra opció que deixar-lo a l’escola o al casal d’estiu o a la classe de natació ho acaben fent a contracor i d’una manera que no és la que ells voldrien.

Com a professionals, del lleure, de l’esport i ja no diguem de l’educació, hauríem de tenir en compte certes premisses.

Cal que puguem parlar amb la família primer, saber què volen ells, com volen iniciar aquella activitat, i que volen per al seu fill o filla. Entenent els límits que tenen les activitats grupals, aquesta no ha de ser l’excusa per uniformitzar-ho tot ja que hi ha cert marge per adaptar-nos a diferents necessitats i voluntats dins d’una activitat com un casal d’estiu per exemple.

Cal que coneguem als infants, si necessiten activitat física intensa, quins interessos tenen. Si el grup d’infants que tindré són tots nascuts a final d’any i per tant són petits, caldrà que pugui fer alguna adaptació sobre les activitats proposades respecte un grup nascut entre gener i l’abril.

Podríem programar una activitat conjunta el primer dia de pares amb infants, els nens i nenes coneixen el nou espai acompanyats dels seus pares, també als monitors que estaran durant un mes tot el dia amb ells, i l’endemà ja no serà tot nou i desconegut.

Cal que permetem als seus adults de referència, als pares generalment, estar presents, si ho desitgen durant els primers moments o dies d’una nova activitat. Això que es considera “normal” per tradició de deixar un infant a càrrec d’un adult que no coneix, en un espai que no coneix i desaparèixer ja hem après que provoca patiment a tothom, a pares i a fills. I encara es continua imposant com una norma inamovible en molts casos.

Que passaria si en l’inici d’un curs de natació d’infants de 4 anys permetéssim als pares que ho vulguin d’estar-se a l’aigua amb el seu fill? L’explicació que donen a molts centres és que és impossible! Seria un caos, els nens no aprendran mai a nedar perquè estaran enganxats als pares, i que passa amb els nens que els seus pares no poden venir, se sentiran marginats. Caldria ser més flexible, caldria poder tenir opcions per adaptar-se a les diferents realitats d’infants i famílies. A més, sovint en moltes d’aquestes activitats els pares deixen als nens a càrrec d’algú a quin no han vist mai! Caldria garantir que hi ha una mínima relació de confiança i de traspàs d’informació entre pares i professionals.
No és un falta de confiança vers els professionals és, simplement, demanar respecte en els processos de separació, és entendre que un infant s’ha de vincular necessàriament a un altre adult per confiar-hi, és no donar per vàlid que el nen plori i pateixi com un pas natural i necessari, perquè aquestes situacions són evitables.

Podem flexibilitzar les activitats que programem tenint en compte el que passa sovint, que un infant necessiti la presència del seu pare o mare durant un temps. Podem adaptar algun espai perquè l’infant pugui estar amb el seu pare però dins l’ambient que haurà de ser el seu en el futur.

Reivindiquem el dret de l’infant a ser acompanyat pels seus pares o adults de referència quan ho necessiti, el temps que ho necessiti. Reivindiquem el dret de l’infant a que li sigui estalviat un patiment evitable, que molt sovint s’acaba donant per comoditat, pors dels professionals o falsos mites.

Reivindiquem el dret de l’infant a ser pres tant seriosament com ho seria un adult, el seu plor, el seu sentiment d’abandó, importa tant com el d’
un adult, perquè sigui petit no vol dir que els seus sentiments siguin proporcionals a la seva alçada, ben al contrari.

Per tant, volem fer reflexionar als professionals que treballen amb infants en els diferents àmbits o activitats sobre com poden garantir aquests drets dels infants i dels seus pares a acompanyar-los. I els de les institucions que els acullen a integrar aquestes necessitats que ara coneixem millor que mai, i a facilitar als professionals metodologies que els hi facilitin.

La BaulaL’ACOMPANYAMENT ALS INFANTS DAVANT NOVES SITUACIONS

Related Posts