Reflexions per compartir

LA PSICOMOTRICITAT A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament, en els primers anys de vida, la persona és un ésser global on les diferents àrees o àmbits estan profundament interrelacionats. És al llarg dels anys que anem parcialitzant el nostre coneixement entre emocional, físic, social o relacional, etc.

Abans de l’aparició del llenguatge, els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals, van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn.

El moviment dels infants per a que sigui significatiu ha de partir de la seva espontaneïtat en l’activitat i el joc lliure. Si es dona en bones condicions, la pràctica psicomotriu potencia l’autoestima, la vivència i consciència del propi cos i del plaer, la construcció del sistema corporal, l’afirmació del propi jo i la construcció de la identitat, el coneixement i l’acceptació dels límits, la relació entre iguals i l’autonomia.

La pràctica psicomotriu necessita d’elements que continguin i canalitzin l’expressivitat de l’infant i és per això que és necessari estructurar i planificar convenientment l’espai de psicomotricitat amb uns materials específics i un determinat rol de l’educadora que han d’ajudar i facilitar aquesta exploració i expressió corporal.

ESPAI PER A LA PSICOMOTRICITAT

Per a la pràctica psicomotriu és convenient disposar d’una sala específica per a aquest ús, tot i que es pot habilitar qualsevol espai, pesa molt el fet de poder comptar amb una sala específica que podem tenir prèviament preparada i condicionada i, així mateix, facilita que els infants associïn un espai a una activitat concreta d’expressió.

La sala de psicomotricitat hauria de tenir una estructura definida i estable que porti a una anticipació del desenvolupament de la sessió i que aporti certa seguretat als infants. Aquesta estructura hauria de poder contemplar diferents espais que configurin l’atenció a les possibles necessitats motrius i d’expressió dels infants. Aquests espais poden ser:

  • Espai d’expressivitat psicomotriu: per tal de poder desenvolupar aquells moviments corporals segons les necessitats personal i de l’etapa evolutiva. Aquest espai ha de poder contenir materials per enfilar-se, saltar, fer equilibris, tirar-se, córrer, lliscar, arrossegar-se, etc.
  • Espai simbòlic: espai per jugar a fer de, per interpretar situacions, persones i personatges i transformar la realitat.
  • Espai pre-simbòlic: espai per desenvolupar el joc pre-simbòlic tot conferint diverses funcions i usos als materials i a les persones. Amb materials per construir/destruir, tirar/recollir, desaparèixer/aparèixer, etc.
  • Espai de representació: espai per tal de representar i poder agafar distància de les vivències emocionals que ens ha portat la pràctica psicomotriu.

EL TEMPS A LA SALA DE PSICOMOTRICITAT

El temps a la sala de psicomotricitat s’estructura mitjançant fases successives que permeten passar per diferents nivells de simbolització (del cos al llenguatge) i ajuden a incorporar aquesta estructura temporal als infants.

Les fases són:

  • Ritual d’entrada: el grup s’asseu, l’educadora saluda a tots els infants i els ajuda a situar-se en l’espai i el temps i en l’aquí i l’ara. L’educadora també recorda les normes de la sala i els límits de la mateixa que seran pocs però clars (es pot jugar, però no fer mal als altres o a tu mateix). Es canta la cançó del ritual d’entrada i la sessió comença.
  • Sessió de desenvolupament: En aquest moment els infants poden triar el què volen fer a la sala i amb els materials que estaran disposats segons els espais esmentats anteriorment: espai d’expressivitat psicomotriu, espai simbòlic i espai pre-simbòlic.
  • Ritual de representació: Aquest ritual es porta a terme en l’espai de representació. En aquest ritual es busca representar gràficament, amb estructures o modelatge les experiències i emocions que s’han viscut i sentit al llarg del desenvolupament de la sessió.
  • Ritual de sortida: En aquest moment es fa un reconeixement de cada infant, del que hem pogut observar de cadascun d’ells i elles, d’avenços que han fet, de preferències que han mostrat, etc. El reconeixement podem fer-lo en el ritual de sortida, durant la sessió o combinant ambdós, ja que és important poder fer el reconeixement de tots els nens i nenes i si no els hem pogut fer tots durant la sessió aprofitarem per fer-los en el ritual de sortida. Finalment cantarem la cançó del ritual.

ELS MATERIALS DE PSICOMOTRICITAT

Els objectes de la sala de psicomotricitat han de tenir un baix nivell de significació per tal de permetre la creativitat en l’activitat i el joc facilitant la simbolització per part dels infants.

Han de ser múltiples i variats seguint els objectius que es persegueixen de treball en cadascun dels espais de la sala.

No és necessari realitzar molts canvis dels materials a cada sessió ja que certa permanència i estabilitat permeten l’anticipació i l’elaboració d’imatges mentals i projectes a desenvolupar per part dels infants. Sí que és bo anar analitzant permanentment l’ús dels diferents materials i les necessitats i interessos expressats pels infants durant les sessions per repensar-ne la disposició i per treure o afegir alguns elements que enriqueixin el joc i l’exploració psicomotora per part dels infants.

EL ROL DE LA MESTRA

En les sessions de psicomotricitat la mestra ha de crear un ambient de seguretat per tal que el desenvolupament i expressió dels infants a la sala es produeixi de manera el màxim d’espontània i lliure.

La intervenció de l’adult ha de ser el màxim de “neutra” en el sentit de no significar ni valorar allò que s’està duent a terme, sinó només expressar el que està veient a tall de reconeixement per tal de poder fiançar l’aprenentatge en les petites i grans conquestes que s’estan produint al llarg de la sessió. En aquest sentit, l’adult no ha de donar respostes que pugui donar el propi infant, tot i que s’ha de mostrar durant tota la sessió altament disponible per a tot el grup i posicionar-se en la sala de tal manera que pugui observar tot els infants i ser vista per ells.

La BaulaLA PSICOMOTRICITAT A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Related Posts