Reflexions per compartir

FOMENTAR EL COMPROMÍS SOCIAL AMB LA NO VIOLÈNCIA

El dia 2 d’octubre se celebra el dia internacional contra la no violència en commemoració al naixement de Gandhi, precursors i activista de la no violència.

Malauradament coincideix aquest dia amb uns esdeveniments arreu del país que posen en rellevància, més que mai, la necessitat d’interpel·lar a aquest moviment.

La no violència no és un actitud passiva, és anar més enllà del no fer res contra la violència, és buscar camins alternatius als actes violents.

El primer fet que ens hem de qüestionar és la lectura dels fets històrics que es fa en al majoria dels llibres de text, on es posen en valor les guerres com a única manera d’aconseguir els propòsits dels països o conquistadors, i veient-les com a mal necessari per lluitar contra allò que a uns i altres els semblava una manera de defensar el que consideraven propi.

També hem enaltit als generals, soldats i  herois de guerra, posant-los estàtues i noms de carrer, convertint-los en referents més o menys explícits per a tots nosaltres.

En els llibres de text no s’anomenen les accions no violentes com una manera d’aconseguir els propòsits, que és respectuosa amb les persones, sota una valors universals de no agressió física a ningú però si de lluita per allò que considerem just.

Les persones funcionem amb referents, quan fem alguna cosa pensem que hem fet abans i en copiem el model si ens ha funcionat, igualment amb els referents històrics que acaben conformant la nostra identitat cultural com a poble. Si els que hem après és que per aconseguir el que volem cal fer-ho utilitzant la violència, serà això el que primer que ens plantejarem davant les dificultats.

Per tant, cal tenir models diferents, cal explicar que el món ha canviat també gràcies a les acciones de moltes persones no violentes, de fet un dels grans pilar d’aquests canvis han estat les lluites de tot un poble, la unitat de les persones per una causa comuna.

Expliquem a les aules que hi ha hagut grans lluites no violentes que van canviar el món, ensenyem-los  a ser actius, no conformistes però a fer-ho d’una manera no violenta.

Comencem nosaltres contribuint amb una petita llista dels principals fets al llarg de la història que han generat grans canvis des de la no violència.

  • El dret al vot femení es va aconseguir per la lluita durant dècades i després per una marxa de 250.000 dones a Londres l’any 1909
  • L’autonomia d’Hongria d’Àustria es va aconseguir gràcies a actes pacífics, com negar-se a pagar els impostos.
  • Finlàndia va aconseguir la seva independència de Rússia, també mitjançant actes de desobediència civil i vagues generals inclús de la policia.
  • L’any 1906 Gandhi organitza la primera manifestació a la Índia contra l’imperi britànic, i es converteix en el referent mundial de la cultura de la pau i de les accions no violentes, gràcies a marxes populars massives i vagues de fam que l’han convertit en un referent mundial.
  • Els danesos van fer mes de 8000 actes de sabotatge durant la invasió Nazi aconseguint de manera pacífica més llibertats per al poble.
  • A meitats del segle XX hi van haver dictadures derrocades al Salvador i Guatemala per marxes pacífiques, vagues de zel i altre protestes sempre no violentes.
  • Martin Luther King va organitzar múltiples protestes per lluitar contra el segregacionisme racial als Estats Units i va aconseguir que s’abolís la segregació que hi havia a restaurants, escoles i inclús autobusos i finalment la igualtat en el dret a vot.
  • Durant el maig del 68 els estudiants van protagonitzar una vaga general que van secundar mes de 10 milions de treballadors a França, per aconseguir més llibertats a nivell d’educació, moral i relacions sexuals.
  • Durant la primavera de Praga es va combatre la invasió Russa de manera pacífica, enfrontant-se amb pancartes i pamflets als soldats, no van donar menjar als soldats i els hi van guanyar la partida a les armes amb picaresques i bromes com canviar els cartells de les carreteres per confondre als soldats.
  • La revolució dels clavells va permetre a Portugal lliurar-se del seu règim dictatorial.
  • “Las madres de mayo” a Argentina cada dijous caminaven per denunciar els actes violents que feia el govern al emportar-se i matar als seu familiars i gràcies al ressò de la seva tenacitat van aconseguir jutjar a molts dels responsables.
  • Als anys 80 a Polònia es fa un gran moviment per part dels treballadors per obtenir majors drets laborals, Solidaridat, una organització de les més grans d’Europa que lluità de manera pacífica.
  • Molt recentment el moviment del 15 M ha aconseguit canvis importants a molts països del món, però sobretot ha aconseguit mobilitzar moltes persones que estaven abnegades acceptant un sistema polític i social que no volien i prendre consciència de que cal actuar per canviar les coses.

Hem volgut referenciar aquests fets històrics perquè preparant aquest post, ens hem adonat, com de real és la influència que ha tingut la transmissió cultural dels fets històrics i de com s’han guanyat els grans canvis. Perquè segurament tots aquests fets anteriors s’han citat de manera aïllada explicant-los com triomfs gairebé heroics i aïllats. I ens ha fet pensar que la història novament ha donat veu als poders polítics i fàctics que són els que emprenen les guerres, i ha silenciat la força d’un poble que és qui ha liderat les revolucions pacífiques. Llegir-los tots seguits, i això que en falten molts, et dona una dimensió històrica nova, de quantes coses s’han aconseguit amb aquesta manera de lluitar no violenta.

De quina manera podem treballar a l’aula, amb infants i joves aquesta manera d’entendre el món? podem plantejar tallers, setmanes de la pau i moltes altres activitats que seguidament també apuntarem, però el que ens sembla més important és que es converteixi en un fet transversal que estigui present de manera constant a la vida del centre i del grup.

Si els infants incorporen la visió crítica, l’argumentació motivada, la consciència i el compromís social com a part de la seva essència, estarem contribuint a generar una societat millor de debò.

Algunes de les propostes que podem treballar amb els infants i joves són:

  • Posar sobrenoms, a través dels sobrenoms que posem als companys, podem analitzar en que es basen, en riure’s de l’altre, en destacar quelcom positiu o negatiu, què sent l’altre? Li agrada sentir-se anomenat d’aquella manera?
  • Denunciar fets que no ens semblen correctes, podem demanar que durant una setmana estiguin atents als diaris i notícies o al que expliquen els pares i després debatre els diferent punts de vista. El paper de l’educador és sobretot el de fer preguntes obertes per fomentar la capacitat de pensar i escoltar entre companys
  • Aprendre a defensar a un company que pateix assetjament, això ho podem assajar en un taller, però sobretot serà important que ho portem a la pràctica, si es donen situacions d’aquestes interpel·lem a tots els nens i nenes que eren presents i els demanem que es comprometin com segurament han fet en un entorn més segur durant un taller.
  • Aprendre a debatre, podem organitzar moltes activitats al voltant d’això, discutir diferents punts de vista amb arguments, jugar a canviar de punt de vista per aprendre a buscar arguments diferents
  • Analitzar creences popular, frases fetes que son discriminatòries, analitzar d’on venen i discutir si es basen en fets reals o en perjudicis, cal mantenir el que s’hagi treballat en la vida diària i demanar als infants que no acceptin aquestes frases quan les sentin sinó hi estan d’acord.
  • Analitzar pel·lícules i/o contes per discutir estereotips per fomentar la mirada crítica, aquesta pot ser una activitat que es proposi conjunta amb les famílies per treballar a casa
  • Posar-se a la pell d’algú que normalment pateix discriminació durant 24 hores, sentir el que pot estar sentint un altre, i després debatre-ho.
  • Buscar una situació d’injusticia propera als alumnes i pensar en com poder col·laborar contra aquella injustícia de manera no violenta.
  • Es poden fer monogràfics dels principals temes de desigualtat que viuen ells, diferències per raó de gènere, raça o religió… preparar els temes prèviament amb lectura de llibres, articles etc. per fomentar un debat amb arguments.

Aquestes o altres activitats tenen com a rerefons fomentar actituds i valors inherents a l’activisme de la No violència.

  • Compromís social
  • Denúncia social
  • Activisme social
  • Diàleg assertiu
  • Empatia vers l’altre
  • Respecte per les diferències
  • Les diferències ens enriqueixen
  • Pensament crític
  • Rebuig a qualsevol acció violenta

Com hem dit abans que tot el que treballem no quedi en un espai tancat, dins un horari en el que parlarem de com generar cultura de la pau, que sigui en el dia a dia en el que aprenguem a tenir aquestes actituds i comencem per nosaltres mateixos, sent models pels infants amb les nostres actituds i opinions.

La BaulaFOMENTAR EL COMPROMÍS SOCIAL AMB LA NO VIOLÈNCIA

Related Posts