Reflexions per compartir

ELS CONCEPTES D’INFÀNCIA REAL SILENCIATS EN EL CURRÍCULUM

Aquests dies propers als 20 de novembre que se celebra el Dia Internacional de la Infància, ens volem fixar en una vessant reivindicativa dels seus drets que ens toca molt de prop.

images


El currículum educatiu que aproven els governs en la majoria de països, i el nostre no n’és pas una excepció, ens transporten a un concepte infància fantasiosament paradisíaca i bondadosa on no es parla de la heterogeneïtat de models infància, perquè no n’hi ha només una, hi ha moltes maneres diferents de ser i de sentir-te nen/a.

Pensem  que protegim als nostres infants, ens fa por que pateixin si els ensenyem realitats dures com els nens de la guerra o els nens que passen fam, el que fem es treure’ls les eines per enfrontar-se al món real, perquè la majoria dels infants no tindrà una vida irreal, tindrà una vida ben real, on en alguns casos passaran fam, en d’altres tindran pares absents perquè estaran treballant fins les tantes, en d’altres tindran dues mares en compte de pare i mare. I com ho sabran afrontar, com sabran ser feliços en la seva infantesa si els hi diem que només existeix un model d’infant i el que ells estan vivint s’allunya del políticament correcte?

Els ensenyem a rebutjar-se i a voler ser uns altres? A viure una vida diferent de la seva? Això si que genera infants frustrats.

Els ensenyem a amagar les seves diferències, perquè els diem que no seran acceptats?

El currículum és uniformitzant, en cada època històrica el currículum ha servit per formar els infants sota un paradigma que s’imposa sobre els altres.

La cultures que imperen silencien fets històrics o culturals com les invasions i colonitzacions d’altres pobles, amagats sobre conceptes com la cristianització dels bàrbars i l’educació d’uns éssers primitius com a fets heroics. Aquests fets s’expliquen sense massa reflexions i es transmeten als més petits sense possibilitat de fer-ne un judici de valor real.

Tenim un currículum que és homogeneïtzador i transmissor d’una cultura que impera i que s’imposa per sobre de les altres, un currículum que sovint silencia realitats minoritàries, que transmet la heterosexualitat com a única forma de viure la sexualitat, arrel de les morts d’alguns infants hem començat a parlar dels infants transgènere, a fer-ne reportatges… però quin model de sexualitat transmetem  a les escoles? Encara ens queda molt de camí per fer…

images-2

Quin model de dona transmetem en el currículum? aquest silencia la veu de les dones, encara transmet els fets històrics, els artistes, els científics, on tots ells son homes, i no és perquè no n’hi hagi d’exemples de dones, és que algú els ha silenciat. És cert que hi ha un debat social sobre els rols que hem de desenvolupar  homes i dones, però de quina manera s’ha traslladat això als llibres de text o als materials curriculars?

Com enfoquem el tema de les religions, de totes elles, de les minoritàries i dels que no ho són tant, per defugir d’estereotips i oferir als infants coneixements que els permetin aproximar-se d’una manera més conscients i, per tant, lliure al món del transcendent.

Un concepte que encara juga en contra de la infància, és considerar aquest com un tema que és de l’esfera privada, els nens/es i com els eduquem és cosa dels pares i queda dins l’àmbit familiar, no considerar l’educació dels nens com una responsabilitat comunitària i treure-ho de l’esfera privada per portar-la a la pública, els prens als infants drets i els torna més vulnerables.

Pobles de la regió de Casamance al Senegal tenen aquest tema resol, els infants son de tota la comunitat, i tots els adults en són igualment responsables, de la seva educació però també de la seva cura i atenció. D’aquesta manera garanteixen que si no tenen uns pares que els puguin cuidar, no queden desatesos.

Si volem generar un societat respectuosa amb la diferència, que no margini al desigual i generi la cultura de la por per allò que no és propi, hem de parlar-ne i canviar el currículum.

Si volem respectar els drets dels infants hem de començar per acceptar que no hi ha una visió única d’infància, igual que no hi és de persona o de família. L’infant ha de poder sentir-se acollit i respectat en la seva manera de ser i al contrari, hauríem de potenciar allò que l’infant ja és, que trobi un camp gran per córrer i no barreres que el facin aturar-se o amagar-se.

Continuem compromeses per l’educació dels nostres infants, i avui començarem per mirar-nos a nosaltres mateixes, els nostre propis prejudicis i barreres per poder treballar-hi i començar el canvi que volem en el nostre propi canvi.

A la Baula treballem acompanyant als equips a replantejar-se el Currículum, amb una sinergia entre el creixement individual-professional i el de l’equip perquè reverteixi en una millor educació pels infants.
descarga

La BaulaELS CONCEPTES D’INFÀNCIA REAL SILENCIATS EN EL CURRÍCULUM

Related Posts