Reflexions per compartir

EL TEMPS DELS INFANTS

En determinats moments o èpoques de l’any com quan es realitzen els canvis d’hora o de rutines com la tornada dels infants a l’escola després de les vacances, surten articles amb consells i recomanacions de com treballar amb els infants aquests aspectes.

S’aconsella iniciar les rutines un temps abans, anar introduint els canvis paulatinament i de manera constant, etc. Però el que trobem a faltar és una reflexió profunda sobre com és el temps dels infants. Tenen el mateix concepte o noció que nosaltres sobre el temps? Necessiten estructurar-se d’una altra manera? Estan massa condicionats per la manera “adulta” d’entendre el temps o ja fem bé perquè així estan aprenent per a la seva vida adulta?

En aquestes reflexions hem de tenir present què ens marca i ens condiciona el temps i com l’entenem. En tenim una concepció natural o bé el pensem en funció de la producció i, per tant, en tenim un concepte artificiós i industrialitzat?

En educació sempre parlem del respecte als processos i als ritmes dels infants però oblidem que els processos i ritmes de l’escola són uns altres i estan pensats sota una altra mirada en relació aprenderal concepte social del temps. Respectar el temps dels infants és permetre que tinguin el seu espai per a assimilar i digerir la informació rebuda, perquè tinguin temps per a la descoberta i la fascinació per a la mateixa, temps per deixar fer, per resoldre, per prendre decisions. Quan ens avancem a ells i els hi resolem els conflictes o els dubtes no només els restem autonomia sinó també possibilitats d’aprenentatge i autoestima en les seves capacitats.

És cert que l’escola educa infants en grup. El temps de l’escola marca el que fa el grup i els processos que ha de seguir i individualment, cada infant, segueix el grup en aquestes línies marcades. Sense una organització horària l’escola seria un caos però, tornant a la idea d’abans, en funció de quins criteris i en base a quins conceptes organitza el temps l’escola?

I fora de l’escola el panorama per als infants encara pot resultar més allunyat de les seves necessitats i del seu sentit de temps immersos en una voràgine de presses i de maneres diverses d’omplir el seu temps que en la majoria de casos no han triat. Quantes vegades ens sentim dir: afanya’t, va, que farem tard! Ara no és moment de fer això (encara el que estigui fent no comporti cap perill ni risc per a ell/a ni per ningú), vinga, va, ràpid! Ja ho faig jo que tu t’estàs mil hores! I un llarg etcètera de frases i ordres que venen a dir a l’infant que el temps en si és més important que ell i que no sap fer-ne un bon ús perquè no està sent productiu o no l’està utilitzant com s’espera.

El temps com a finit i rígid és un concepte “adult”. Els infants perceben el temps d’una altra manera, infinit quan estan descobrint i aprenent per si sols i flexible segons els plagui o no allò que estan fent.happy-little-girl-rain-umbrella-dollarphotoclub_70683964

En aquest post no estem volent dir que els infants puguin fer tot el que desitgin amb el seu temps, estirant-lo fins a l’infinit. Els infants viuen en societat i en grups (familiars i escolars) que han de contemplar també altres necessitats a banda de les seves en particular, però si que volíem reflexionar sobre com podem trobar l’equilibri entre les diferents concepcions del temps tenint en compte que l’infant és el qui hi té més a perdre.

La BaulaEL TEMPS DELS INFANTS

Related Posts