Reflexions per compartir

MIRADA DE GÈNERE I: DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE GÈNERE?

Per parlar de gènere hem de començar situant el concepte enfront del que és el sexe de les persones. Segons l’IEC sexe és el ”conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d’una espècie en mascles i femelles”. Per la seva banda, el gènere seria el conjunt de característiques i atributs psicològics, socials i culturals que s’assignen a les persones en funció del sexe i que s’adquireixen en el procés de socialització de les diferents cultures al llarg de la seva història. Per tant, podríem suposar que el sexe fa referència a allò biològic i innat i el gènere a allò social i adquirit.

En aquest post ens volem centrar en el gènere i, per tant, només ens fixarem en la part fisiològica de les persones quan tingui relació amb el concepte del gènere, entenent que és sobre l’assignació sexual en el moment del naixement que hi ha una assignació de gènere. De fet, el sistema sexe-gènere constitueix un ordre de construcció de les identitats femenines i masculines normatiu que determina rols i patrons de comportament diferents per a homes i dones. Aquests rols i patrons són i han estat diferents al llarg de les diferents èpoques i de les diferents societats i cultures, per tant, ens trobem amb una construcció social del gènere que és modificable i que s’adequa a la societat on vivim. Dins d’aquesta variabilitat, però, sí que hi ha un factor bastant permanent de la desigualtat entre gèneres, estimant que el gènere masculí ha estat considerat superior al femení i aquesta jerarquia ha suposat un accés molt divers als recursos i al poder. El sistema sexe-gènere, doncs, també determina una posició subordinada de les dones respecte dels homes.

Malgrat que la construcció de sexe o gènere es fa en funció d’un binarisme determinat (home/dona, masculí/femení) podem trobar un ventall de situacions que no hi responen. Aquest binarisme comporta un reduccionisme de les realitats i complexitats que es donen al voltant del sistema sexe-gènere i fa que moltes persones no s’hi sentin identificades i es generin situacions no desitjades, conflictes o frustracions sobre aquestes identitats construïdes.

El procés de la construcció del gènere passa per una primera adjudicació del sexe en funció de l’aparença dels genitals externs, la qual, com dèiem, passa pel binarisme home/dona. A partir d’aquesta adjudicació, cada persona comença a fer una identificació de gènere que s’adquireix amb l’aparició del llenguatge i, finalment, passa per desenvolupar els rols assignats i normatius. Així doncs, la identitat de gènere l’anem incorporant i aprenent i així ens podem identificar i sentir-nos home o dona. Aquesta identitat dona significat a les nostres accions, pensaments, sentiments, expressions i cossos i com ens hi hem de relacionar i transformar o adequar per respondre al model normatiu. Així doncs, tot i que els models normatius respecte al gènere ens poden suposar conflictes interns respecte si estem més o menys a prop dels mateixos, el que podem tenir clar és que es no són determinants, que els podem aprendre i desaprendre i anar conformant al llarg de la vida.

El fet que el sistema sexe-gènere sigui limitant, fa que esdevingui negatiu ja que confina la llibertat del desenvolupament individual de les persones, el qual, sense aquests condicionants, hauria de ser inapel·lable. A més, donat que el gènere es basa en construccions socials que es vinculen a fets biològics, fa que es busquin certes evidències que demostrin i corroborin les característiques atribuïdes al sexe i que hi hagi cert determinisme que ens fa creure que hi ha alguna cosa innata en com hauríem de ser i ens hauríem de comportar en funció del nostre sexe.

Ara bé, com hem anat dient, el gènere es basa en uns atributs socials i culturals que s’assignen en funció del sexe, establint quin ha der ser el comportament i el paper social d’unes i altres tot forjant un imaginari col·lectiu que és el que s’anomena estereotips de gènere. Els estereotips de gènere són aquelles expectatives compartides socialment respecte a les idees, creences i opinions sobre com han de ser i han de comportar-se tant homes com dones. Els estereotips de gènere igual que molts altres aspectes culturals, els assimilem i els incorporem en la nostra socialització pel que estan presents en aquest imaginari col·lectiu que es transmet.

És en el moment en que aquests estereotips i atributs de gènere comencen a tenir una valoració o reconeixement diferent que podem parlar de desigualtat de gènere. En la nostra cultura es dona més valor social a les característiques associades al gènere masculí, el qual té un clar factor de domini en l’esfera social i pública mentre que al gènere femení s’associen uns atributs més relacionats amb l’esfera familiar i privada amb un devaluació dels mateixos.

Per tal de poder trencar amb el que entenem la desigualtat de gènere, per una banda i, per l’altra, afavorir processos socials que trenquin amb el binarisme que limita l’expressió de formes i desenvolupaments del propi sexe i identitat de gènere cal començar per treballar en la perspectiva de gènere, per una banda i, per l’altra, qüestionar el binarisme per entendre altres formes d’expressió i d’identificació sexual i de gènere.

La perspectiva de gènere sustenta que les relacions de desigualtat entre els gèneres tenen els seus efectes de reproducció de la discriminació a tots els àmbits de la persona: familiar, social, laboral, etc. La mirada de gènere no està supeditada al fet que l’adoptin les dones ni està dirigida exclusivament a elles, sinó que es tracta d’una qüestió de concepció del món i de la vida.

La BaulaMIRADA DE GÈNERE I: DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE GÈNERE?

Related Posts