Reflexions per compartir

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA EN L’ATENCIÓ A PERSONES

Aquest és un tema molt dificultós. Estem ja acostumades a que la part teòrica la tenim més que apresa però, a l’hora de la veritat, traduir aquesta teoria en els aspectes d’atenció a les persones, sigui en una escola bressol, sigui en un centre de dia, ja ens costa més.

I és aquí on sovint ens trobem amb multitud de pràctiques que no s’adeqüen amb l’ideari del centre. No estem dient que siguin males pràctiques sinó, simplement, que del què hem explicat en el nostre Projecte Educatiu o en el nostre Model d’Intervenció poc trobem després quan observem moltes actuacions entre el professional i la persona atesa.

I és que, com dèiem, no és fàcil. En la pràctica educativa o en l’atenció a la persona posem en joc molta part personal de com som i com sentim, de les nostres creences més arraigades. I encara que puguem tenir un ampli consens i creure fermament en determinades teories que sustenten la nostra professió no establim com aplicar-les.

Per exemple, en la gran majoria de projectes educatius (i també en el currículum) trobem el treball de l’autonomia. Existeix un consens general en que les escoles bressol han de fomentar l’autonomia dels infants en tots els àmbits de desenvolupament però, segurament, si entrem en moltes aules de llars d’infants observarem moltes pràctiques que no afavoreixen l’autonomia dels nens i nenes i que, fins i tot, l’estan coartant. Educadores cordant jaquetes o posant sabates, paixent els infants, agafant les mans dels nens i nenes perquè facin una determinada cosa i, en definitiva, fent pels infants moltes de les tasques que podrien fer per ells sols.

Què podem fer doncs, per començar a fer realitat que la teoria i la pràctica estiguin més a prop i per ser més coherents sobre tots els preceptes en els quals creiem? En aquest post us voldríem donar algunes idees que us poden ajudar en aquest camí, entenent que primerament cal una voluntat ferma de treballar de manera alineada amb els principis que regeixen la nostra intervenció i que haguem pres consciència que no existeix aquesta coherència entre teoria i pràctica que seria l’ideal.

1r pas: DEBATEM I REFLEXIONEM

Realitzem debats en equip sobre els nostre Principis Pedagògics o el nostre Model d’Atenció. Què volem dir quan diem la persona/alumne al centre? O que partim dels interessos dels infants? Vol dir el mateix per a mi que per a tu? Potser una persona de l’equip pensa que els interessos dels infants venen estipulats pel seu nivell de desenvolupament i cal realitzar programacions que s’adeqüin als diferents moments evolutius i una altra persona pensa que els interessos dels infants es detecten mitjançant les observacions del grup que realitza a l’aula i, per tant, basa la seva intervenció en això.

És evident que tant l’una com l’altra tenen la seva part de raó i, per tant, no es tracta tant de veure-hi una veritat absoluta sinó de clarificar aquells aspectes en què tot l’equip està d’acord i que són els que casaran i donaran coherència a la nostra pràctica. Potser, a partir d’aquí, establirem que farem programacions seguint els diferents moments evolutius dels infants i que anirem incorporant elements que anem observant a l’aula respecte als interessos dels infants.

Per a què es puguin donar aquests debats hem de disposar de temps, òbviament i, sobretot, d’obertura de pensament. De poder pensar respecte a cada principi, de com l’entenem i de com ens sembla que el podem posar a la pràctica. És millor anar pas a pas, principi a principi i idea a idea per tal que no es converteixin en llistat interminable d’accions a fer. Interessa més començar a posar el focus en el principi i en veure i analitzar com el visualitzem les diferents persones de l’equip que no pas en trobar moltes conclusions.

2n pas: CONCRETEM

En un segon nivell sí que cal que puguem traduir les teories, els principis i les idees de manera més concreta per tal de poder acotar més i millor el què estem dient amb aquell principi. Continuant amb l’exemple d’abans seria intentar traduir el que significa “Atendre les necessitats” i establir criteris d’actuació. És convenient poder acotar aquests criteris per àrees o moments del servei i, fins i tot, poder acotar-los per edats, nivells o graus de dependència, ja que ens servirà més a l’hora de poder posar-los a la pràctica.

Continuant amb l’exemple, caldria fer un exercici de reflexió que concreti la idea o principi en activitats específiques a realitzar:

Principi: Atendre les necessitats dels infants.

Concreció: infants d’1 a 2 anys en l’arribada a l’escola.

Actuacions:

  • Restar al costat de la porta i acollir a cada infant de manera individual a mesura que van arribant segons el que més li agradi: abraçada, petó, picada de mans, salutació, etc.
  • Tenir diferents propostes preparades que puguin respondre a les seves necessitats (contes, peces de construcció, encaixos, pots, etc.) per tal que puguin jugar lliurement mentre l’educadora pot anar acollint i atenent a totes les famílies i infants que van arribant.
  • Si algun infant no tolera bé la separació, poder-lo atendre individualment i reconfortar-lo segons necessiti: estar a coll, parlar, donar de la mà, etc.

3r pas: ENS AUTOAVALUEM I OBSERVEM

Cal que puguem també acotar quines son les nostres intervencions que més allunyades estan del nostre ideari per tal que puguem prendre consciència de en què cal que millorem i canviem per tal de poder ser coherents respecte als principis en els que creiem. Podem realitzar autoavaluacions respecte als criteris que ens hem marcat en el pas anterior. Davant d’una determinada activitat he seguit tots els criteris? Una part sí la tinc resolta però encara em costa molt actuar d’una determinada manera? Pensem doncs sobre el què fem i el què no i fem-ho prenent de base els criteris que haurem establert entre totes.

Com a complement a l’autoavaluació és també recomanable que puguin fer observacions de la nostra pràctica altres persones. Ja sigui la direcció del centre o fins i tot una companya que ens pugui observar (també seguint els criteris pactats) i ens pugui ajudar a detectar punts forts i punts més febles respecte a la nostra intervenció per tal d’intentar millorar la coherència amb el nostre model o projecte pedagògic. Podem veure també un post nostre anterior on us donàvem pautes respecte a les autoavaluacions docents. http://labaula.org/autoavaluacio-docent/

4t pas: REFLEXIONEM I ANALITZEM

De nou, reflexionem! Aquest cop més individualment, sobre quines són les limitacions que tenim que ens porten a estar allunyades del com voldríem que fossin les nostres intervencions. Per què em costa no actuar i posar-li jo mateixa la jaqueta abans d’esperar que ho faci ell/a? Per què encamino sempre les activitats cap a allò que he fet sempre i em fa sentir còmoda? Què podria canviar per acostar la meva pràctica al model d’atenció? Podem plantejar-nos petits passos que ens ajudin en la millora: comptar fins a 10 abans d’intervenir en determinades situacions, canviar de posició a l’aula en determinats moments, demanar sempre si la persona requereix ajuda abans d’intervenir-hi,… segur que podem trobar moltes petites coses que podem anar fent que ens ajudin a actuar segons els nostres principis i que s’adeqüin també a la nostra manera de ser i de fer, ja que la gràcia del treball amb persones és, precisament, que som persones que atenem persones, no màquines ni robots!

La BaulaDE LA TEORIA A LA PRÀCTICA EN L’ATENCIÓ A PERSONES

Related Posts