Reflexions per compartir

COMUNICACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA

L’aspecte de la comunicació entre l’escola i la família és cabdal en tots els nivells formatius de l’infant. Tant per la família com per a l’escola, una bona comunicació aporta elements que són determinants pel bon desenvolupament dels dos àmbits.

Per a que es doni una bona i correcta comunicació cal un element de confiança i de coneixement previ i cal que ens puguem aproximar a l’altre des d’una posició d’igualtat i de suport mutu.

Per generar un coneixement previ, cal que des de l’escola sapiguem quines són les famílies que tenim, en abstracte, per tal de poder-ne fer després una aproximació més fidedigna de la realitat, fins arribar a una personalització i individualització de cada família que conforma l’escola. D’aquesta manera, pensarem i dissenyarem eines comunicatives que responguin a la globalitat de les famílies i anirem concretant per nivells i etapes educatives per, finalment, flexibilitzar les eines per adaptar-nos a cada família en particular.

La manera com conceptualitzem i projectem la idea de família ens condicionarà a l’hora d’idear i concretar la comunicació de l’escola. Per tant, com dèiem, ens hem de posicionar des d’un pla d’igualtat, és a dir, pressuposar que tant la família com l’escola volem el millor per l’infant i, en aquest sentit, tenim un mateix fi comú sobre el qual ens hem d’unir des d’un mateix pla per caminar plegats i per donar-nos suport mutu en l’assoliment de l’objectiu.

En aquesta tasca, les idees preconcebudes respecte a determinades famílies o al paper de les famílies en general a l’escola poden impedir que la comunicació flueixi. Cal respecte i fugir de prejudicis o pensaments que ens dificultin la comunicació o que ens la limitin i, en aquest sentit, cal fer un exercici d’autoconsciència per tal d’identificar quines idees o prejudicis podem tenir que ens dificultin la comunicació i la relació amb les famílies: les famílies amb baix nivell adquisitiu no tenen interès en l’escola, les famílies només volen saber el que l’infant ha après a l’escola i poca cosa més, de totes les famílies de la classe ja sé que només dues o tres tenen un interès real pel que hi passa… podem tenir aquestes idees de manera més o menys conscient però el que cal és saber com ens acaben realment condicionant o afectant a l’hora de comunicar-nos amb les famílies. Davant d’aquests pensaments el que hem de fer es remetre’ns a la idea força, tant família com escola volem el millor per l’infant i això passa per que existeixi una bona relació i comunicació entre ambdós àmbits.

Remetre’ns a la idea força també ens ajudarà a l’hora de respectar els diferents posicionaments o actituds de les famílies. Sovint podem observar coses que no ens agraden, que no entenem, que ens generen dubtes o que, fins i tot, xoquen frontalment amb la manera en la que tenim nosaltres d’abordar algun aspecte en l’educació de l’infant. Cal que ens aquests casos siguem molt curosos, que partim sempre d’aquest respecte per tal d’allunyar-nos de la situació i valorar-la de manera el màxim d’objectiva i veure si aquelles actituds o actuacions que no ens encaixen tenen a veure amb un risc per l’infant i el seu desenvolupament o bé simplement són actuacions que no ens agraden i prou però no suposen cap ingerència en el benestar de l’infant. Cal que siguem doncs molt curoses perquè encara que ens pugui semblar el contrari, els nostres judicis de valor afecten i condicionen tant a l’infant com a la seva família.

Com hem de comunicar?

Fins ara hem parlat de la necessitat d’estructurar una idea de família que ens permeti relacionar-nos-hi en paràmetres d’igualtat. Això ens permetrà poder fer-ho d’una manera respectuosa, evitant condescendies o imposicions. Ara bé, caldrà també analitzar el canal comunicatiu ja que també condiciona en la qualitat i en el tipus de missatge que estem donant. Agenda, circulars, butlletins, pàgina web, entrevistes, trobades informals, cartells, reunions grupals… són els canals més utilitzats per tal de comunicar-nos amb les famílies de les nostres escoles. Cada canal ha de ser pensat en base a qui va dirigit i en base al missatge que es vol transmetre però sobretot, en l’objectiu del mateix: informar, crear vincle, compartir, construir, conèixer l’infant, etc.

Què hem de comunicar?

Com dèiem pot haver-hi diferents objectius a l’hora de comunicar-nos amb les famílies de l’escola. Entenem que tots els objectius són importants i complementaris i, per tant, cal abastar-los tots.

INFORMACIONS GENERALS DE L’ESCOLA

Per transmetre informacions generals de l’escola, a priori, no és necessària una proximitat, és a dir, mitjançant l’enviament de correus electrònics o circulars podem donar per resolta aquesta necessitat de comunicació. Ara bé, ens hem de demanar:

Sobre què necessiten estar informades les famílies?

Hi pot haver un excés o una manca d’informació?

Com garantim que les informacions arriben a totes les famílies?

Quines són les eines més adequades per a informar?

INFORMACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE L’INFANT

Compartir el coneixement generat a l’escola respecte l’infant és primordial i necessari. Les famílies volen saber i conèixer com els seus fills i filles estan i es relacionen a l’escola. Molt sovint, més que els aprenentatges i els assoliments envers les àrees o matèries, el que volen saber les famílies són les vivències i les relacions que estableixen els infants i, sobretot, que han tingut una o més mirades de l’escola. És a dir, que han estat mirats, compresos, atesos, valorats, recolzats i escoltats. Cal doncs, que les informacions respecte al desenvolupament de l’infant tinguin aquesta mirada, que puguin ser informacions significatives per a la família. Dir a un pare o mare que el seu fill ha estat bé, és com no dir-li res. Què vol dir què ha estat bé? Ha jugat amb altres infants? S’ha mostrat obert? Ha fet alguna descoberta? Ha tingut alguna ocurrència? A les escoles bressol és molt recomanable que aquesta comunicació sigui diària i progressivament es pot anar espaiant, tot i que sempre ha de tenir aquesta mirada individualitzada cap a cadascun dels infants que conformen el grup. Demanem-nos:

Això que vaig a comunicar realment és significatiu per a la família? Implica algun judici de valor? Realment serà útil per a la família?

He pogut observar a bastament tots els infants del grup?

És una informació que puc escriure a l’agenda o és millor parlar-ho en una entrevista?

Es tracta d’un tema delicat?

CREACIÓ DE VINCLE ESCOLA-FAMÍLIA

Per a la creació de vincles sí que és necessari un contacte proper amb les famílies. Podem establir reunions grupals per tractar diferents temes que busquin una complicitat i una relació directa amb les famílies. Podem pensar en diferents dinàmiques que ens ajudin en aquesta construcció i també formular-nos algunes preguntes que ens ajudaran en el camí del treball dels vincles.

Com podem arribar a totes les famílies?

Quines dinàmiques ens poden ajudar?

Com connectem l’afavorir els vincles amb la necessitat d’informació i amb el coneixement del què és l’escola?

Com transmetem el projecte eductiu i el vinculem amb la família?

 

La BaulaCOMUNICACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA

Related Posts