Reflexions per compartir

COMUNICACIÓ ASSERTIVA

Els diferents estils de comunicació són un element que, qui més qui menys, hem sentit a parlar alguna vegada. Sobretot les persones que treballem amb persones i que per tant la comunicació és la nostra principal eina de treball, cal que en tinguem un coneixement profund. Ignorar certs preceptes pot posar-te molts pals a les rodes a l’hora de treballar amb una companya de l’equip, amb un alumne de l’aula o amb una persona gran del centre de dia.

Per tant, creiem que conèixer i sobretot practicar estratègies comunicatives assertives ens dóna una gran avantatge per aconseguir els nostres propòsits a la vegada que són també un bàlsam per la nostra autoestima.

La comunicació assertiva és expressar una idea o punt de vista  d’una manera positiva per ambdues parts. Pel qui expressa el que vol perquè sent que pot expressar-se i se sent escoltat i pel qui escolta perquè se sent respectat en el tracte i les pròpies opinions tot i que puguin divergir.

De manera molt planera seria respectar-se a un mateix i les seves idees sense per aconseguir-ho haver de passar per sobre dels altres.

  • Autoestima: Cal estar segur d’un mateix i de les nostres opinions i punts de vista. Abans d’iniciar una conversa que creiem que pot ser complicada, pel seu contingut o per qui tenim al davant, cal agafar seguretat amb un mateix i estar convençut del que anem a comunicar. Cal conèixer com és la nostra comunicació natural, tendim a tenir una comunicació més aviat passiva o agressiva o ja ens surt de manera natural ser assertius? Conèixer el nostre punt de partida també ens ajudarà a posar el focus en allò que més ens costa.
  • No improvisar: Si es tracta d’una conversa important i sabem que potser som dels que, arribat el moment, no ens surten les paraules o que el nostre oponent verbal té moltes més taules que nosaltres, prepara’t la conversa, no improvisis perquè tens tots els números perquè no acabis dient el que vols. Anota els teus arguments de manera objectiva. Pensa en situacions concretes que et reforcin els arguments. Deixa clar el que vols, anota-ho. Pensa en les teves línies vermelles i porta la nota a la butxaca per si necessites treure-la, no passa res per prendre’t un temps per recapitular si veus que la cosa no va per on tu vols.
  • Aprendre a escoltar: escoltar sense estar pensant en el que vols contestar, sinó centrant la teva atenció en l’altre mentre l’escoltes. Respecta el torn de paraula, no interrompis mentre l’altre està parlant.
  • El vídeo: Dona dades objectives sense fer valoracions, això és molt difícil, tots tendim a observar projectant en el que veiem els nostres punts de vista. Per tant, també a interpretar la realitat segons el nostre descodificador de vida. Per això podríem utilitzar la tècnica del vídeo que consisteix en explicar una situació com si l’haguéssim gravat en vídeo. Posar exemples o citar frases textuals de l’altre persona.
  • No amenaçar: Una comunicació assertiva només es dona quan les dues parts se senten segures. Si hi ha algú que se sent amenaçat, criticat o jutjat, només hi serà de cos present, emocionalment no estarà en vies de comunicar-se més. Quan amenacem és que ja se’ns han acabat els recursos comunicatius, és moment de demanar temps mort.
  • Explica el teu punt de vista: No et faci por ser clar amb el que penses, encara que sàpigues que potser l’altre no ho compartirà. Fes la teva valoració sobre els fets, deixant clar, que saps que és el teu punt de vista i que no té perquè veure-ho igual però situa la conversa en un pla real en el que les cartes estan damunt la taula. Parla dels teus sentiments. Sovint els punts de vista es poden compartir o no, però les emocions són irrefutables, si alguna cosa t’ha fet sentir malament, i ho expresses, l’altre podrà empatitzar molt més fàcilment amb tu. Expressar sentiments no és cap mostra de debilitat, al contrari.
  • Reconeix la teva emoció: I aprèn a canalitzar-la per expressar-la correctament. Si estàs molt enfadada no passa res, accepta que sents això, saber reconèixer com ens sentim ens ajuda per saber controlar-nos. Però decideix si en el teu estat actual pots mantenir una conversa o més val deixar-ho per un altre dia.
  • Empatia: Pregunta-li a l’altre sobre la seva versió, no donis les coses per fetes només amb la teva visió dels fets. És important conèixer que en pensa l’altre, tant per arribar a acords com per tenir una visió més global de la situació. Nosaltres tendim a pensar que la nostra manera de veure les coses és l’habitual, “la normal”, fins que contrastes i veus que hi ha altres maneres de veure les coses, que potser a tu ni se t’haguessin acudit, però conèixer tots els punts de vista segur que ens acosta abans a la solució.
  • Efecte Mirall: Expliquem que ha passat enfront a les expectatives que teníem ambdós, en el cas que haguéssim acordat alguna cosa entre tots dos o en una reunió d’equip. Si es tracta de regulacions legals o compliment de conveni laboral, hi ha poc a negociar, cal explicar a l’altre que cal complir el que està legalment establert a no ser que es tracti d’una excepció que contempli la mateixa llei. Si hi ha quelcom que no es pot negociar no fem creure a l’altre que pot opinar sobre el tema, perquè després quan li neguem aquest dret es molestarà amb raó. Si hem establert procediments de treball, o bé criteris d’actuació i aquest és l’acord de l’equip, cal fer-ne referència. Cal poder argumentar els fets ocorreguts enfront la llei, l’acord o el criteri que era el que nosaltres esperàvem. I preguntar-li a l’altre perquè no ho ha complert.
  • Conseqüències: És important que la persona entengui que els fets que li estem explicant han tingut conseqüències i que aquestes les pugui deduir o argumentar ell mateix, per tant podem fer servir les preguntes obertes perquè la persona reflexioni i arribi sola a la conclusió que nosaltres volem. Confrontar les paraules o compromisos anteriors amb els fets reals ocorreguts a través de preguntes, és més lent, però molt més efectiu a la llarga.
  • El teu cos parla: En siguis o no conscient el teu cos parla per tu, pot ser que el que comuniqui vagi en línia amb el que dius verbalment, llavors el teu missatge es veu reforçat o bé que el contradigui, llavors el que diguis no tindrà gaire importància ja que el teu interlocutor tendirà abans a fer cas de la comunicació no verbal. Manté la posició del teu cos recte, ni endavant que podria significar atac a l’altre ni enrere que pot demostrar passivitat o por, mira als ulls directament, no abaixis la mirada, parla clar i pausadament, ni cridis ni xiuxiuegis. No creuis les mans i les cames constantment. Estigues tranquil, i si ets dels que li costa per exemple no tremolar, tingues un bolígraf a ma, se’t notarà menys. Grava’t mentre mantens una conversa, va molt bé, veure’s a un mateix per corregir-se els tics o les coses que no ens agrada que fem mentre comuniquem.
  • Els silencis son importants: no els vulguis omplir amb paraules, si has fet una pregunta espera a que l’altre et contesti. Si necessites temps per pensar, pren-te’l. Cal saber no sentir-nos incomodats pels silencis, aquests donen espai per pensar, ens permeten tranquil·litzar-nos si sentim que estem nerviosos, i juguen a favor nostre si el que tenim al davant no el sap mantenir.
  • Valorar l’altre sense fer-li la pilota. Hem de ser sincers també quan hem d’expressar les coses positives, tots hem passat per experiències en les que ens endolceixen la píndola com una introducció al que ens volen dir que és negatiu i en realitat això fa que estiguem esperant la segona part i la primera no tingui els suposats efectes positius que espera el nostre interlocutor. Expressar les coses valuoses i positives que fa o aporta l’altre de manera sincera, ens obliga si ho convertim en quelcom habitual a tenir la mirada en l’altre també positiva i això segurament canviarà la manera com ens relacionem perquè li valorarem les accions que fa, el felicitarem i d’aquesta manera quan li haguem de qüestionar alguna cosa l’altre persona ens atorgarà criteri objectiu, ja que en d’altres moments l’haurem felicitat. En el cas concret que ens trobem davant d’un diàleg, el conflicte ens confronta en postures molt extremes. Valorar la opinió o punt de vista de l’altre ens acosta en allò que si que estem d’acord i facilita arribar a acords.
  • Preguntes assertives: si creiem que l’altre ens està dient alguna cosa de valor per nosaltres, encara que ens costi sentir una crítica, podem convertir l’altre d’enemic a aliat, demanant-li mitjançant preguntes de quina manera ho hagués fet ell o demanant consell. Demanant que ens ajudi a trobar pistes per millorar la propera vegada, l’altre persona passarà d’adoptar el rol de crític o jutge al de conseller i això suavitzarà molt el diàleg a més que si és algú en el qual confiem per les seves opinions en podem treure molt de profit. Inclús podem demanar-li que sigui el nostre aliat en la fase de millora que volem fer, demanar-li que quan ens equivoquem ens ho faci saber per fer-nos notar l’error en el precís moment, podem inventar-nos un gest que per tots dos que ens evoqui a l’acord.
  • Temps mort: Aplaçar la nostra resposta si no la tenim clara, si ens posem nerviosos o necessitem contrastar certa informació, si creiem que ens estan portant a un carreró sense sortida. Sovint sento a gent que diu, és que en el moment no em surt contestar però ara li diria moltes coses que penso… doncs no donem per tancada la conversa si no estem d’acord. Quedem per parlar una altra estona no ens embranquem en discussions inútils que desgasten la relació.
  • Tècnica del disc ratllat: repetir la idea força del que volem en diferents moments durant la conversa. Aquesta tècnica pot ser molt útil per les persones que deixen que els altres els facin canviar d’opinió i veuen com el que volien ja no està a la taula de negociació. Sobretot va molt bé aquesta tècnica quan tenim davant algú que ens vol manipular. Manté fixada la conversa en el punt que a nosaltres ens interessa ressaltar.
  • Falsa modèstia: no pateixis perquè et diguin que ets un immodest quan dius o demanes clarament el que vols. Es una gran font de conflictes les diferències entre el comportament esperat i el real per què no s’han compartit expectatives. Llavors no ens podem enfadar per òbvies que ens resultin a nosaltres. No li havíem dit a l’altre el que esperàvem d’ella.
  • Guanyar-guanyar: busca solucions o acords que siguin beneficiosos per les dues parts, o si més no destaca la part de l’acord en el que es recullen les opinions de les dues parts. No vulguis guanyar al 100% en tot perquè aquest fet cremarà tots els ponts de diàleg en un futur.

Quins beneficis comporta saber comunicar-te assertivament?

  • Resoldre situacions de conflicte sense fer mal a l’altre ni a un mateix.
  • Preserva les relacions o inclús les enforteix.
  • Augmenta la nostra autoestima perquè et sents capaç de demanar el que vols i necessites.
  • Major control dels teus impulsos primaris, estratègies de canalització emocional sanes per a un mateix i per als altres.
  • Major empatia perquè la diferència d’opinió no et fa sentir insegur i transmet a l’altre respecte per les seves opinions.
  • Economitzes les discussions, menys temps discutint, més temps dialogant i arribant a acords més ràpid.
  • Projectes una imatge positiva de tú mateix davant dels altres, et mostres segura de tu mateixa però a la vegada respectuosa vers els altres, no perds els nervis davant de situacions de conflicte.
La BaulaCOMUNICACIÓ ASSERTIVA

Related Posts