Reflexions per compartir

ACOMPANYAR EL JOC LLIURE

El joc és l’activitat d’aprenentatge per excel·lència. En concret, el joc lliure dona tot el protagonisme de l’acció a l’infant, el qual decideix i actua segons els seus interessos i necessitats, sentint el plaer i la gratificació que li suposa el joc i també els possibles esforços o superació de reptes que porti implícita la seva activitat lúdica.

El joc lliure és un espai de descoberta que es basa en la curiositat de l’infant que busca conèixer i aprendre el seu entorn i el medi que l’envolta per adaptar-s’hi. A través del joc, l’exploració i l’experimentació amb l’espai, objectes i persones l’infant comença a construir la realitat, a trobar els límits que la configuren i també a prendre consciència del seu propi jo en relació amb ell mateix i amb l’entorn. Així doncs, el joc lliure ajuda a elaborar coneixements i aprenentatges que li son essencials per a la vida.

El joc no es pot entendre sense comunicació. Ja sabem que el llenguatge estructura el pensament i el desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’infant van inefablement lligades a les capacitats expressives a través del joc i als aprenentatges que s’hi relacionen. Tant des d’un vessant de capacitat d’expressió pròpia com des d’una perspectiva relacional i social (entre iguals i en relació a l’adult).

JOC LLIURE EXPLORATIU

En aquest posts voldríem centrar-nos en el joc lliure exploratiu i en el paper i rol de l’adult que acompanya el joc, ja que suposa la base sobre la qual es va construint l’experiència lúdica de l’infant i la que es relaciona més obertament amb el joc lliure en la primera infància. Ara bé, creiem que moltes de les estratègies que proposem poden servir igual per acompanyar en el joc simbòlic o en el joc reglat que serien els tipus de joc que es donen en l’educació infantil.

Característiques del joc lliure exploratiu:

  • No hi ha objectius fixos, poden anar variant al llarg de l’activitat lúdica segons les interaccions que va realitzant l’infant i el joc pot anar prenent diversos caires i matisos o fins i tot canviar totalment segons el desenvolupament lliure de les accions que realitza l’infant.
  • Tot i així, el joc lliure pot derivar en repeticions successives de la mateixa acció. Lluny de les possibilitats de múltiples variacions que permet, l’infant decideix repetir la seqüència d’accions de manera reiterada. Aquestes repeticions son per a permetre fixar aprenentatges, per poder resoldre o superar un repte i lluny de la nostra mirada adulta, també aporten plaer a l’infant que l’està realitzant.
  • El joc lliure exploratiu sol ser de caire individual i és el propi infant el que decideix i guia les seves accions però, aquest joc en paral·lel, amb altres infants en el mateix espai realitzant el seu propi joc, tendeix a enriquir-lo i a aportar nous matisos mitjançant l’observació entre iguals.

PAPER DE L’ADULT

PREPARACIÓ DEL JOC LLIURE

En primer lloc constatar que la nostra intervenció és molt abans que el desenvolupament del joc lliure de l’infant. En el moment que estem decidint sobre com estructurem els espais, sobre quins materials posarem a l’abast o com organitzarem el temps i els grups d’infants ja estem promovent una intenció que resultarà en un tipus de joc o un altre en el moment que els infants prenen contacte amb aquests espais i objectes. Per tant, cal partir sempre i ser conscients de quina és la nostra intenció i dotar-nos dels recursos que pensem seran més adients per a potenciar o desenvolupar un tipus d’aprenentatge o un altre. Malgrat aquesta primera intenció, la sort és que els infants acaben realitzant i desenvolupant el seu joc en funció de les seves pròpies necessitats i interessos, per tant, sempre que puguin tenir materials i temps disponibles, els empraran segons en tinguin necessitat, guiant i conduint el seu propi procés d’aprenentatge. Tot i així, això no vol dir que no reflexionem sobre el què oferim als infants, el per què ho fem i el com ho presentem ja que si aquesta reflexió parteix d’una bona anàlisi i observació dels infants segurament ens estarem aproximant bastant a les necessitats de desenvolupament i aprenentatge. El que sí que volem constatar és que ens cal certa flexibilitat per observar com una proposta que havíem pensat que seria per treballar, per exemple, les seriacions a través d’oferir-los pedres de diferents mides i colors, es converteix en un fabulós joc simbòlic on les pedres es converteixen en animals, cotxes o persones. És davant d’aquesta realitat que també hem de poder pensar com actuem i quines intervencions fem durant el joc lliure.

PREVI A L’INICI DEL JOC LLIURE

Per tal que el joc lliure pugui desenvolupar-se de manera plaent i enriquidora és necessari previ a l’activitat fixar uns límits de la mateixa, els quals han de ser pocs i clars. Cal anar en compte que al fixar aquests límits no estiguem dirigint o guiant l’infant en el que serà l’activitat i, per tant, han de ser límits que tinguin a veure amb la seva seguretat i integritat i la de les seves companyes i companys i no tant respecte el què es pot fer i el què no amb els materials o els espais utilitzats.

DURANT EL JOC LLIURE

La intervenció de l’adult en el joc lliure de l’infant pot anar des d’una intervenció directiva i guiada de l’activitat de l’infant (amb un cert marge d’acció per a l’infant, sinó ja no podríem parlar de joc lliure) fins a no fer res absolutament, el que entendríem per laissez faire, deixar fer sense intervenir. Entre aquests dos tipus d’intervencions hi ha un bon ventall d’opcions que poden afavorir o, pel contrari, coartar el joc lliure i els seus aprenentatges associats i el que cal és que prenguem les decisions oportunes respecte a la nostra intervenció no des del nostre tarannà (soc més directiu o menys) sinó des de la necessitat de l’activitat que s’està realitzant i, sobretot, de les necessitats dels infants en relació al seu propi procés d’aprenentatge amb el joc. Per tant, la nostra intervenció principal haurà de ser la d’observar per tal de poder evidenciar els processos que estan portant a terme i quina pot ser la millora manera per a poder enriquir i millorar el desenvolupament del joc. El coneixement previ que tinguem dels infants i dels seus processos també ens ajudarà molt a determinar el tipus d’intervenció que es requereix en el seu joc lliure.

Abans d’entrar en estratègies específiques sí que volem remarcar la importància de deixar espais de temps suficients per al desenvolupament de l’activitat per tal de poder arribar allà on necessitin i per a poder resoldre conflictes o superar els possibles reptes que es puguin trobar. En aquest sentit, el poder disposar de temps i de marge per a l’acció, també suposa deixar marge per a la inacció. És a dir, podem trobar-nos amb infants que no fan res, amb actituds més introspectives o que es limiten a observar el joc dels companys i companyes. Cal poder respectar aquests infants i els seus temps ja que també forma part del mateix procés d’aprenentatge, el qual pot passar per observar el joc d’altri, provar, parar, pensar, descansar…

I, sobretot, com a adults presents en el joc lliure dels infants, el que cal és que oferim sempre afecte, seguretat i límits. Els quals seran els que emmarcaran sempre les nostres intervencions.

La BaulaACOMPANYAR EL JOC LLIURE

Related Posts